Divuit mesos i un dia, es fa tan lent esperar,
Ja no passen tramvies, no, ja no vaig ni a pescar.
Ja no borden els gossos, i han plegat els del circ,
Ja no hi ha trapezistes, no, tu no véns mai per aquí.
S´ha parat el rellotge vell de la nostra estació,
I els ocells de la via tres s´han rebel·lat contra tot.
I els diumenges a la tarda són encara tan avorrits,
Hi ha coses que no canvien mai, i tu no véns mai per aquí.
Un avió creua un tros de cel, i jo em sento morir
Aquests núvols no marxaran fins que arribi l´abril.
Tu ja no véns mai per aquí.
Ja no queden estrelles, no, tampoc passen els trens
Que ens portaven a casa als dos després d'anar a trencar el gel.
I ja res és com era abans, els avis diuen sovint
Les xafarderes van preguntant per què no véns mai per aquí.
I les nits, quan ja no fa fred, torno a pujar al meu terrat.
Des d ´aquí puc veure encara aquest cel ennuvolat
Tu ja no véns mai per aquí
Ja no passen tramvies, no, ja no vaig ni a pescar.
Ja no borden els gossos, i han plegat els del circ,
Ja no hi ha trapezistes, no, tu no véns mai per aquí.
S´ha parat el rellotge vell de la nostra estació,
I els ocells de la via tres s´han rebel·lat contra tot.
I els diumenges a la tarda són encara tan avorrits,
Hi ha coses que no canvien mai, i tu no véns mai per aquí.
Un avió creua un tros de cel, i jo em sento morir
Aquests núvols no marxaran fins que arribi l´abril.
Tu ja no véns mai per aquí.
Ja no queden estrelles, no, tampoc passen els trens
Que ens portaven a casa als dos després d'anar a trencar el gel.
I ja res és com era abans, els avis diuen sovint
Les xafarderes van preguntant per què no véns mai per aquí.
I les nits, quan ja no fa fred, torno a pujar al meu terrat.
Des d ´aquí puc veure encara aquest cel ennuvolat
Tu ja no véns mai per aquí