En un despatx del pis més alt
Del més alt gratacel
Despesa i guany
Compte anual... i un somriure
Abaixa els ulls i ens veu a tots
Com les formigues, un punt fosc
Perduts i sense rumb, un cos sense rostre
Allarga un dit i ens toca a tots
Perquè un a un estem tot sols
Un coll sense veu, un braç sense força
Se n'ha adonat que hem oblidat
La fórmula que un dia va resultar
Se n'ha adonat que s'ha acabat
L' única medicina que els havia funcionat
Peus entaulats, fum a les mans
I els gossos ben lligats
Tant ha pujat que aixeca el cap
I només hi ha Déu a dalt
Abaixa els ulls i ens veu a tots
Com tecles d'un ordinador
Prement-ne qualsevol, de cop ens esborra
Allarga un dit i ens toca a tots
Perquè hem perdut el que ens fa forts
El meu problema és teu, i el teu és de totes
Se n'ha adonat que hem oblidat...
Que només som un instrument
Peces canviades sense més
Esforç que signar en un paper
Se n'ha adonat que hem oblidat...
Del més alt gratacel
Despesa i guany
Compte anual... i un somriure
Abaixa els ulls i ens veu a tots
Com les formigues, un punt fosc
Perduts i sense rumb, un cos sense rostre
Allarga un dit i ens toca a tots
Perquè un a un estem tot sols
Un coll sense veu, un braç sense força
Se n'ha adonat que hem oblidat
La fórmula que un dia va resultar
Se n'ha adonat que s'ha acabat
L' única medicina que els havia funcionat
Peus entaulats, fum a les mans
I els gossos ben lligats
Tant ha pujat que aixeca el cap
I només hi ha Déu a dalt
Abaixa els ulls i ens veu a tots
Com tecles d'un ordinador
Prement-ne qualsevol, de cop ens esborra
Allarga un dit i ens toca a tots
Perquè hem perdut el que ens fa forts
El meu problema és teu, i el teu és de totes
Se n'ha adonat que hem oblidat...
Que només som un instrument
Peces canviades sense més
Esforç que signar en un paper
Se n'ha adonat que hem oblidat...