La Tia Rosario de Canals ens la va ensenyar quan ella tenia 92 anys. A la seua època, de ben joveneta, els espectadors tiraven peladilles als balladors i a la rondalla com a agraïment
Tinc una gràcia molt bona,
la que m'ha donat sant Pere.
Quan veig una xica guapa,
se me'n van els ulls darrere.
Senyoreta del Campello,
si voleu matar als lladres,
poseu aigua a la serena
i fulletes de baladre.
Quan passe pel teu carrer,
sempre vaig mirant a terra
p'a que ton pare no diga
que vaig a formar-li guerra.
Davall una bresquillera
em digueres que em volies.
Des d'entonces aquell arbre
fa més dolces les bresquilles
Tinc una gràcia molt bona,
la que m'ha donat sant Pere.
Quan veig una xica guapa,
se me'n van els ulls darrere.
Senyoreta del Campello,
si voleu matar als lladres,
poseu aigua a la serena
i fulletes de baladre.
Quan passe pel teu carrer,
sempre vaig mirant a terra
p'a que ton pare no diga
que vaig a formar-li guerra.
Davall una bresquillera
em digueres que em volies.
Des d'entonces aquell arbre
fa més dolces les bresquilles