Res, no res res per endolcir els cafès
ni la llet ni els pastissos ni el nostre poble sotmès.
Fel, plou fel: tanta amargor cau del cel,
que hem de llençar les ametlles i no pot créixer l'arrel.
Les noies tan cofoies que ballaven a la plaça amb les joies de flors que havien plegat
ara seuen avorrides i deixen passar la vida amb la mirada pensida en un racó de l'envelat.
Mal, fa mal de veure aquest temporal
d'aigua de laboratori i llampecs artificials.
Tot, crema tot, tot menys l'aro i el ninot,
menys els plens i menys la falla i brou a la llar de foc.
ni la llet ni els pastissos ni el nostre poble sotmès.
Fel, plou fel: tanta amargor cau del cel,
que hem de llençar les ametlles i no pot créixer l'arrel.
Les noies tan cofoies que ballaven a la plaça amb les joies de flors que havien plegat
ara seuen avorrides i deixen passar la vida amb la mirada pensida en un racó de l'envelat.
Mal, fa mal de veure aquest temporal
d'aigua de laboratori i llampecs artificials.
Tot, crema tot, tot menys l'aro i el ninot,
menys els plens i menys la falla i brou a la llar de foc.