Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Davant del mirall la Maria Honesta
es posa el seu vestit de mudar
mentre de lluny sona l'orquestra.
L'espera el promès
a la pista de ball on la magnòlia
sentirà com baixet i amb sentiment
sense el frec d'un bes
es diran adéu per sempre.
Que pobres són i per fer diners
ell demà mateix
se'n va cap a les Amèriques.
En Joan Treball dalt de l'enorme paquebot
fa via pel mar immens cap el seu somni,
i si la nostàlgia li omple cor
la imatge del seu amor li fa senyals a l'horitzó
sempre vers l'horitzó.
Però en Joan Treball no va fer fortuna,
potser poc viu, potser massa honrat
no es va lliurar de la pobresa.
Sol, cansat i trist
de buscar tants tresos sense trobar-los
va pensar en el retorn, però temorós
que la seva gent
no sabés tornar a estimar-lo,
i així va ser com en Joan Treball
sense cap diner
va tornar de les Amèriques.
Però tothom va rebre'l amb els braços ben oberts
i va retrobar l'amor que delejava,
van ser rics d'atzars i de tendreses
i els déus afegiren anys per fer més llarg el seu destí.
Ha passat molt temps, però la gran magnòlia
encara ombreja el lloc on abans
hi feien ball cada diumenge,
i als enamorats
que enllaçats s'hi passegen al capvespre
els arriba el ressò no molt llunyà
d'un ball que potser
va tocant l'orquestra Lira
i el riure clar dels que dins el cor
van saber trobar
el tresor de les Amèriques.
Davant del mirall la Maria Honesta
es posa el seu vestit de mudar
mentre de lluny sona l'orquestra.
L'espera el promès
a la pista de ball on la magnòlia
sentirà com baixet i amb sentiment
sense el frec d'un bes
es diran adéu per sempre.
Que pobres són i per fer diners
ell demà mateix
se'n va cap a les Amèriques.
En Joan Treball dalt de l'enorme paquebot
fa via pel mar immens cap el seu somni,
i si la nostàlgia li omple cor
la imatge del seu amor li fa senyals a l'horitzó
sempre vers l'horitzó.
Però en Joan Treball no va fer fortuna,
potser poc viu, potser massa honrat
no es va lliurar de la pobresa.
Sol, cansat i trist
de buscar tants tresos sense trobar-los
va pensar en el retorn, però temorós
que la seva gent
no sabés tornar a estimar-lo,
i així va ser com en Joan Treball
sense cap diner
va tornar de les Amèriques.
Però tothom va rebre'l amb els braços ben oberts
i va retrobar l'amor que delejava,
van ser rics d'atzars i de tendreses
i els déus afegiren anys per fer més llarg el seu destí.
Ha passat molt temps, però la gran magnòlia
encara ombreja el lloc on abans
hi feien ball cada diumenge,
i als enamorats
que enllaçats s'hi passegen al capvespre
els arriba el ressò no molt llunyà
d'un ball que potser
va tocant l'orquestra Lira
i el riure clar dels que dins el cor
van saber trobar
el tresor de les Amèriques.