No ho va saber en arribar,
ningú li donà explicacions.
Perdut ja al començament,
ja va créixer sense remordiments.
Va imaginar, potser,
un guió amb un paper i un mort,
sense pensar-hi mai més
que per això s'ha de tenir sort.
I ara el que li espera
d'ell no depèn.
Només sap que ell vol viure
i com els altres vol ser lliure,
però és tan lluny que no ho recorda
i creua els dits i resa, però ningú escolta...
I així entre aquestes reixes
pensa en com s'ha de sentir,
pensa en com sense remei
un altre camí ha hagut d'escollir.
Ja mai, doncs, sota el cel blau
podrà retrobar la pau,
i pensa en per què no va aprendre
que ara ja no hi podrà fer res...
Com submergit en el mar,
només ell i el seu pensament,
decidiran al final si al cel o a l'infern.
No pot tornar a començar
i donar corda a ses il·lusions.
Ja només pot acabar
i emportar-se totes les intencions.
I és que el que li espera
d'ell no depèn.
Només sap que ell vol viure
i com els altres vol ser lliure,
però és tan lluny que no ho recorda
i creua els dits i resa, però ningú escolta...
I així entre aquestes reixes
pensa en com s'ha de sentir,
pensa en com sense remei
un altre camí ha hagut d'escollir.
Ja mai, doncs, sota el cel blau
podrà retrobar la pau,
i pensa en per què no va aprendre
que ara ja no hi pot fer res...
Mai més!
ningú li donà explicacions.
Perdut ja al començament,
ja va créixer sense remordiments.
Va imaginar, potser,
un guió amb un paper i un mort,
sense pensar-hi mai més
que per això s'ha de tenir sort.
I ara el que li espera
d'ell no depèn.
Només sap que ell vol viure
i com els altres vol ser lliure,
però és tan lluny que no ho recorda
i creua els dits i resa, però ningú escolta...
I així entre aquestes reixes
pensa en com s'ha de sentir,
pensa en com sense remei
un altre camí ha hagut d'escollir.
Ja mai, doncs, sota el cel blau
podrà retrobar la pau,
i pensa en per què no va aprendre
que ara ja no hi podrà fer res...
Com submergit en el mar,
només ell i el seu pensament,
decidiran al final si al cel o a l'infern.
No pot tornar a començar
i donar corda a ses il·lusions.
Ja només pot acabar
i emportar-se totes les intencions.
I és que el que li espera
d'ell no depèn.
Només sap que ell vol viure
i com els altres vol ser lliure,
però és tan lluny que no ho recorda
i creua els dits i resa, però ningú escolta...
I així entre aquestes reixes
pensa en com s'ha de sentir,
pensa en com sense remei
un altre camí ha hagut d'escollir.
Ja mai, doncs, sota el cel blau
podrà retrobar la pau,
i pensa en per què no va aprendre
que ara ja no hi pot fer res...
Mai més!