Per tots els Peter Pan del món. Per tots aquells que, tot i sentir-nos nens, descobrirm que ens estem fent grans, amb coses tan simples com estimar? Perquè realment els petons no son didals". Estimada Wendy, "Com és la llum que hem trepitjat? com és el sol? Et faig costat esmicolant records per tu, per tu. Jugant d'esquenes a un món confús recels d'un cor que a poc a poc vaig estimant. Son moltes nits sentint els udols dels nens perduts. Et dic que vull deixar de jugar per ser estimat. Hi ha molts estels per escollir i tu el vas trobar. Ara jo vull cosir el teu cor amb un didal. No pots entendre el que ha passat? m'estic fent gran? Els anys ens passen per igual no puc ser un nen. No et vull esborrar dels meus records tot és estrany... Et vaig ensenyar tots els camins però ells van canviant. No és mala nit per fer fer-nos grans i descobrir? que el meu desig és ser a prop teu no puc ser un nen. Per fi els teus llavis són didals.