Per un tros de cel,
per una altra nit,
per un bes de mel,
seguiré caminant.
El teu àngel,
per la calma,
per la màgia,
de créixer el teu costat.
Nus a trenc de l'alba,
anirem a busca
els límits dels espais.
Pintarem l'horitzó,
tu del costat del cel,
jo del cantó del mar.
I quan el sol
s'enfili al seu balcó,
ens trobarà a tots dos,
regant el nostre amor.
Sense ofendre'ns
sense ràbia,
sense creure,
que sóc tu o que ets jo.
Obrim les portes,
de les claus de sal
que besen dels teus ulls.
Sentirem el batec,
del cor que era adormit,
que avui ja està despert.
Sento la por,
des dels quatre cantons
dels que no tenen sort.
Sento la fe dels muts,
sento els crims dels herois.
T'endus la mandra
em dons les claus de sal
que em besen de les mans,
les portes s'obriran
tot entra pels sentits,
tot quedarà en mi endins.
Sento la por,
Des dels quatre cantons
dels que no tenen sort.
Sento la fe dels muts.
Sento els crims del herois.
Sento cridar des dels racons del món,
la gent que no té on anar.
Sento l'adéu dels morts,
no són danys col•laterals.
Sento el teu cor,
(sento el teu cor)
batega al meu costat.
(al meu costat)
Sento el teu plor,
(sento el teu plor)
Sento la por.
(sento la por)
El teu somriure és foc,
(el teu somriure)
que fa lluir el meu món.
(fa lluir el meu món)
per una altra nit,
per un bes de mel,
seguiré caminant.
El teu àngel,
per la calma,
per la màgia,
de créixer el teu costat.
Nus a trenc de l'alba,
anirem a busca
els límits dels espais.
Pintarem l'horitzó,
tu del costat del cel,
jo del cantó del mar.
I quan el sol
s'enfili al seu balcó,
ens trobarà a tots dos,
regant el nostre amor.
Sense ofendre'ns
sense ràbia,
sense creure,
que sóc tu o que ets jo.
Obrim les portes,
de les claus de sal
que besen dels teus ulls.
Sentirem el batec,
del cor que era adormit,
que avui ja està despert.
Sento la por,
des dels quatre cantons
dels que no tenen sort.
Sento la fe dels muts,
sento els crims dels herois.
T'endus la mandra
em dons les claus de sal
que em besen de les mans,
les portes s'obriran
tot entra pels sentits,
tot quedarà en mi endins.
Sento la por,
Des dels quatre cantons
dels que no tenen sort.
Sento la fe dels muts.
Sento els crims del herois.
Sento cridar des dels racons del món,
la gent que no té on anar.
Sento l'adéu dels morts,
no són danys col•laterals.
Sento el teu cor,
(sento el teu cor)
batega al meu costat.
(al meu costat)
Sento el teu plor,
(sento el teu plor)
Sento la por.
(sento la por)
El teu somriure és foc,
(el teu somriure)
que fa lluir el meu món.
(fa lluir el meu món)