Temps era temps hi havia
en un poblet medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal
Amb carrossa d'or i plata
passetjava tot superb
pel seu terme que moria
d'esquifit i famolenc
Xics i grans mig morts de gana
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
Però ell somreia, i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A pencar males abelles,
necessito molt més or"
Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc.
"Vilatans vinga a la festa,
a la festa de la mort"
"Vull setze joves per banda
amb espases i garrots
a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts"
Xics i grans mig morts de pena
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
Però ell somreia, i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A jogar batua l'olla,
que a mi m'agrada aquest joc"
Un juglar passà pel poble
avançada la tardor
que amb senzilla veu cantava
i així deia la cançó:
"Ai! del poble, ai! de la vila
que té un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor"
Xics i grans tots l'escoltaven
li donàven la raó
els neixia l'esperança
van anar a trobar el baró
Però ell somreia, i burleta
els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
si escolteu el trobador"
Els vilatans es negaren
a pagar més els tributs,
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre,
no et volem ves-te'n d'aquí
que si et quedes ai! de tu,
a la forca has de morir"
Xics i grans tots a la una
li cantaven la cançó,
"Ai! del poble, ai! de la vila
que té un lladre per senyor"
I ell callava, i de ràbia,
se li corsecava el cor
mentre el poble repetia
la cançó del trobador:
"Ai! del poble, ai! de la vila
que té un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor"
en un poblet medieval
un baró de mala jeia
que a tothom volia mal
Amb carrossa d'or i plata
passetjava tot superb
pel seu terme que moria
d'esquifit i famolenc
Xics i grans mig morts de gana
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
Però ell somreia, i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A pencar males abelles,
necessito molt més or"
Els diumenges a la tarda
organitzava un gran joc.
"Vilatans vinga a la festa,
a la festa de la mort"
"Vull setze joves per banda
amb espases i garrots
a fer d'escacs a la plaça
i que guanyin els més forts"
Xics i grans mig morts de pena
li sortien al seu pas
demanant-li amb ulls plorosos
que tingués d'ells pietat
Però ell somreia, i burleta
els cridava amb veu de tro:
"A jogar batua l'olla,
que a mi m'agrada aquest joc"
Un juglar passà pel poble
avançada la tardor
que amb senzilla veu cantava
i així deia la cançó:
"Ai! del poble, ai! de la vila
que té un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor"
Xics i grans tots l'escoltaven
li donàven la raó
els neixia l'esperança
van anar a trobar el baró
Però ell somreia, i burleta
els cridava amb veu de tro:
"Us faré tallar una orella
si escolteu el trobador"
Els vilatans es negaren
a pagar més els tributs,
a palau armats anaren
i parlaren sense embuts:
"No et volem per baró nostre,
no et volem ves-te'n d'aquí
que si et quedes ai! de tu,
a la forca has de morir"
Xics i grans tots a la una
li cantaven la cançó,
"Ai! del poble, ai! de la vila
que té un lladre per senyor"
I ell callava, i de ràbia,
se li corsecava el cor
mentre el poble repetia
la cançó del trobador:
"Ai! del poble, ai! de la vila
que té un lladre per senyor
si vol pau que sigui justa
l'haurà de guanyar amb suor"