Com un trist vaixell que la mar navega m´esmunyo en les nits i els dies sense veure´t.
Ja he perdut la popa i la proa s´esqueixa, castigada a cops d´onades violentes.
La brúixola es toca quan més falta amb feia.
El velam s´ha estripat de rabiosa bufera.
M´empeny un desig, no és cap quimera, viatjar ben lluny on l´aire no ofega.
Però en ple temporal, naufrago i em perdo.
Estic lluny del port i la terra promesa, on amarren els bots i les xarxes s´enreden; on moren vells llops i hi resten sirenes.
Defujo el destí, esquivo la inèrcia.
El meu somni te un nom:
Illa Independència
Ja he perdut la popa i la proa s´esqueixa, castigada a cops d´onades violentes.
La brúixola es toca quan més falta amb feia.
El velam s´ha estripat de rabiosa bufera.
M´empeny un desig, no és cap quimera, viatjar ben lluny on l´aire no ofega.
Però en ple temporal, naufrago i em perdo.
Estic lluny del port i la terra promesa, on amarren els bots i les xarxes s´enreden; on moren vells llops i hi resten sirenes.
Defujo el destí, esquivo la inèrcia.
El meu somni te un nom:
Illa Independència