Mil moviments distants,
tot va canviant,
de color i forma, d'expressivitat.
Perdut vaig variant.
Vol d'estornells xisclant,
Dibuixats en l'aire.
Pintant el cel,
amb blaus, amb grocs i amb verds,
a contrallum, amb òxids i vermells.
Amb núvols vells, amb bells ocells.
Sempre en present intens.
Tot travessant el temps.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit caient m'atrapa.
Desperto sense alè, ben blanc.
Perdent el pols, ben fred.
Buscant respostes als perquès.
Sota un satèl·lit espatllat.
Sense òrbita girant.
Calidoscòpic el meu cap.
Els astres sento estèrils.
El sistema es va enfonsant.
L'amor és un misteri, no entén de llibertat.
Difós vaig barrejant ingeni amb sons.
Caliu amb Marbre.
Silenci amb sensacions.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit caient m'abraça.
I ja la mort no tindrà cap domini,
confosos tots amb l'aire i el vent.
Tindrem estrelles vora els peus i els colzes,
sorgirem de nou si ens enfonsem.
Si els amants es perden, no es perdrà l'amor
i encara que enfollíssim tindrem seny.
Confosos tots amb l'aire i el vent
i ja la mort no tindrà cap domini,
no tindrà cap domini, cap domini.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit em té i m'abraça.
I el sol vindrà,
la lluna marxarà i tornarà a casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit se'n va, s'escapa.
tot va canviant,
de color i forma, d'expressivitat.
Perdut vaig variant.
Vol d'estornells xisclant,
Dibuixats en l'aire.
Pintant el cel,
amb blaus, amb grocs i amb verds,
a contrallum, amb òxids i vermells.
Amb núvols vells, amb bells ocells.
Sempre en present intens.
Tot travessant el temps.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit caient m'atrapa.
Desperto sense alè, ben blanc.
Perdent el pols, ben fred.
Buscant respostes als perquès.
Sota un satèl·lit espatllat.
Sense òrbita girant.
Calidoscòpic el meu cap.
Els astres sento estèrils.
El sistema es va enfonsant.
L'amor és un misteri, no entén de llibertat.
Difós vaig barrejant ingeni amb sons.
Caliu amb Marbre.
Silenci amb sensacions.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit caient m'abraça.
I ja la mort no tindrà cap domini,
confosos tots amb l'aire i el vent.
Tindrem estrelles vora els peus i els colzes,
sorgirem de nou si ens enfonsem.
Si els amants es perden, no es perdrà l'amor
i encara que enfollíssim tindrem seny.
Confosos tots amb l'aire i el vent
i ja la mort no tindrà cap domini,
no tindrà cap domini, cap domini.
El sol se'n va,
la lluna em ve a buscar i sortim junts de casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit em té i m'abraça.
I el sol vindrà,
la lluna marxarà i tornarà a casa.
En el mirall,
reflexa sense imatge, la nit se'n va, s'escapa.