De vegades el somnis
viuen la realitat,
ja no em venç si hi ha vida
que fa res no somnia
com aquesta nit dolça
d'un agost d'envelats
pels carrers plens de festa
que em transporta al passat.
Un passat com un barri
de futur sense espills
on van viure els meus avis
on van nàixer els seus fills.
Tinc records del meu pare
quan després del treball
ens baixàvem a beure
les orxates d'en Vall.
Plaça Rovira,
vella Plaça Rovira
del meu barri de Gràcia
i el meu cor adormit,
i el meu cor adormit,
Plaça Rovira,
em batega guspires
d'un foc que ja era cendra
i és lluny aquesta nit.
I de nit ens anàvem
per canviar un poc d'ambient
fins el bar Comulada,
el palau d'en Climent
on l'essència bevies
de la seva patent
feia aquell tast dels somnis
al seu gust del client.
La farmàcia d'en Pere
i el quiosc deien prou:
a tancar que ja arriba
el darrer 39.
I el cinema Rovira
va ser un somni guarnit
en Charlot fent rialles
pels grans i els més petits.
I al primer son del somni
quan el temps va partir
el meu pare em deia:
anem a casa a dormir
i en silenci tornàvem
lentament cap a munt
a la torre dels avis
i tots els seus difunts.
I entre el pou i les pedres
del jardí de Massens
la galàxia ens plorava
pluges de Sant Llorenç
i el meu pare em parlava
a**enyalant-me el cel:
fes-li abans dels teus somnis
un petó al teu estel.
viuen la realitat,
ja no em venç si hi ha vida
que fa res no somnia
com aquesta nit dolça
d'un agost d'envelats
pels carrers plens de festa
que em transporta al passat.
Un passat com un barri
de futur sense espills
on van viure els meus avis
on van nàixer els seus fills.
Tinc records del meu pare
quan després del treball
ens baixàvem a beure
les orxates d'en Vall.
Plaça Rovira,
vella Plaça Rovira
del meu barri de Gràcia
i el meu cor adormit,
i el meu cor adormit,
Plaça Rovira,
em batega guspires
d'un foc que ja era cendra
i és lluny aquesta nit.
I de nit ens anàvem
per canviar un poc d'ambient
fins el bar Comulada,
el palau d'en Climent
on l'essència bevies
de la seva patent
feia aquell tast dels somnis
al seu gust del client.
La farmàcia d'en Pere
i el quiosc deien prou:
a tancar que ja arriba
el darrer 39.
I el cinema Rovira
va ser un somni guarnit
en Charlot fent rialles
pels grans i els més petits.
I al primer son del somni
quan el temps va partir
el meu pare em deia:
anem a casa a dormir
i en silenci tornàvem
lentament cap a munt
a la torre dels avis
i tots els seus difunts.
I entre el pou i les pedres
del jardí de Massens
la galàxia ens plorava
pluges de Sant Llorenç
i el meu pare em parlava
a**enyalant-me el cel:
fes-li abans dels teus somnis
un petó al teu estel.