Ai la censura! ai la censura!
vàlga'm Déu quina tortura!
Quan deien els funcionaris
en temps de la dictadura
que "con estos catalanes
hay que tener mano dura"
I vinga fer alegories!
i vinga fer filigranes!
fote't a fer jocs de mans
sense tenir-ne cap ganes!
Mireu com s'ho manegava
un cantautor compromès
quan s'havia de dir molt
i no es podia dir res
El wàter ja està plè
ja vessa pels costats
i la seva cadena
a tots ens té lligats
Si tu l'estires fort per aquí
si tu l'estires fort per allà
segur que l'aigua baixa, baixa
i el podrem desembussar
i ben net tot quedarà
Ai la censura! ai la censura!
vàlga'm Déu quina aventura!
Quan volíem parlar clar
però no sabíem pas com
tan divertit com resulta
dir les coses pel seu nom!
Escolteu si no aquest altre
com s'ho anava trampejant
cantant no es podia dir
s'havia de dir xiulant
Asturias patria querida
qui és que explota aquells filons?
Carbons!
i els miners estan ben negres
de tantes explotacions:
Carbons!
I què es tira a les calderes
quan es fan revolucions?
Carbons!
I se sent allà a les mines
un clamor que ve del fons
carbons!
Ai la censura! ai la censura!
vàlga'm Déu quanta incultura!
Les cançons estàven plenes
d'eufemisme a granel
i metàfores a dojo
per podel's-hi prendre el pèl!
vet aquí com s'ho amania
un altre dels cantautors
que ho deia en poques paraules
per als bons entenedors.
El bròquil s'està florint... tu ja m'entens
pero no creiem en el bròquil... tu ja m'entens
demà serà un altre dia... tu ja m'entens
i així el dia de demà
eixe poble cridarà
s'ha acabat el bròquil!
tu ja m'entens
tu ja m'entens
tu ja m'entens
Ai la censura!...
vàlga'm Déu quina tortura!
Quan deien els funcionaris
en temps de la dictadura
que "con estos catalanes
hay que tener mano dura"
I vinga fer alegories!
i vinga fer filigranes!
fote't a fer jocs de mans
sense tenir-ne cap ganes!
Mireu com s'ho manegava
un cantautor compromès
quan s'havia de dir molt
i no es podia dir res
El wàter ja està plè
ja vessa pels costats
i la seva cadena
a tots ens té lligats
Si tu l'estires fort per aquí
si tu l'estires fort per allà
segur que l'aigua baixa, baixa
i el podrem desembussar
i ben net tot quedarà
Ai la censura! ai la censura!
vàlga'm Déu quina aventura!
Quan volíem parlar clar
però no sabíem pas com
tan divertit com resulta
dir les coses pel seu nom!
Escolteu si no aquest altre
com s'ho anava trampejant
cantant no es podia dir
s'havia de dir xiulant
Asturias patria querida
qui és que explota aquells filons?
Carbons!
i els miners estan ben negres
de tantes explotacions:
Carbons!
I què es tira a les calderes
quan es fan revolucions?
Carbons!
I se sent allà a les mines
un clamor que ve del fons
carbons!
Ai la censura! ai la censura!
vàlga'm Déu quanta incultura!
Les cançons estàven plenes
d'eufemisme a granel
i metàfores a dojo
per podel's-hi prendre el pèl!
vet aquí com s'ho amania
un altre dels cantautors
que ho deia en poques paraules
per als bons entenedors.
El bròquil s'està florint... tu ja m'entens
pero no creiem en el bròquil... tu ja m'entens
demà serà un altre dia... tu ja m'entens
i així el dia de demà
eixe poble cridarà
s'ha acabat el bròquil!
tu ja m'entens
tu ja m'entens
tu ja m'entens
Ai la censura!...