Aquesta americana,
que és feta d'un jaqué,
la canten els paletes,
quan no tenen res a fer:
"Mira, grapan, vigila l'amo
i mentrestant fem un cigarro.
Si l'amo ve, fes-me un xiulet,
i de seguida, i de seguida, farem paret ".
Un senyor damunt d'un ruc,
un senyor damunt d'un ruc,
un senyor damunt d'un ruc,
damunt d'un ruc, damunt d'un ruc.
La pobre bèstia va relliscar,
va caure a l'aigua i es va ofegar.
I el senyor deia per tot arreu:
Qui no vol caure, qui no vol caure,
que vagi a peu.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem...
"Josefina de cuixa fina,
mujer de mucho aparato,
que se come la sardina,
i le da la c**pa al gato".
"Josefina mujer taimada,
em portes ben esverat,
perquè et menges l'arengada
i li dónes la c**pa al gat ".
Mare de Déu del Carme,
que us he fet jo ?
M'han robat l'arengada del cenalló .
No t'en fiïs de les dones,
perquè fan com els melons,
que de fora semblen bones
però de dintre mai no ho són.
Doncs, no es guanya per disgustos,
jo mateix em vaig casar,
i als quatre dies justos
ja la dona em va deixar.
Que, en aquest segle pervers
els trens que baixen i pugen,
porten més dones que fugen
que viatjans de comerç.
Rossinyol, bon rossinyol,
tu que cantes a l'albada,
no baixis a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata,
que diu que estima els ocells,
perquè son cor els regala
i els que canten millor,
els tanquen dins d'una gàbia.
Diuen que els temps
canvien i tots els tramvies
van sense cavalls.
Però, ara, set cops per setmana,
de tant passar gana
fem molt de badalls.
"Antes, por una peseta,
comías chuletas en un restaurant",
i, ara, per quatre pessetes
ni et dóna mongetes
l'auxili social.
Adéu, bona nit, me'n vaig a sopar.
Adéu, bona nit, adéu bona nit
i bon profit.
Adéu, bona nit, me'n vaig a clapar.
Adéu, bona nit, adéu bona nit
i fins demà.
que és feta d'un jaqué,
la canten els paletes,
quan no tenen res a fer:
"Mira, grapan, vigila l'amo
i mentrestant fem un cigarro.
Si l'amo ve, fes-me un xiulet,
i de seguida, i de seguida, farem paret ".
Un senyor damunt d'un ruc,
un senyor damunt d'un ruc,
un senyor damunt d'un ruc,
damunt d'un ruc, damunt d'un ruc.
La pobre bèstia va relliscar,
va caure a l'aigua i es va ofegar.
I el senyor deia per tot arreu:
Qui no vol caure, qui no vol caure,
que vagi a peu.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Volem pa amb oli, pa amb oli volem.
Si no ens en donen, si no ens en donen
no callarem...
"Josefina de cuixa fina,
mujer de mucho aparato,
que se come la sardina,
i le da la c**pa al gato".
"Josefina mujer taimada,
em portes ben esverat,
perquè et menges l'arengada
i li dónes la c**pa al gat ".
Mare de Déu del Carme,
que us he fet jo ?
M'han robat l'arengada del cenalló .
No t'en fiïs de les dones,
perquè fan com els melons,
que de fora semblen bones
però de dintre mai no ho són.
Doncs, no es guanya per disgustos,
jo mateix em vaig casar,
i als quatre dies justos
ja la dona em va deixar.
Que, en aquest segle pervers
els trens que baixen i pugen,
porten més dones que fugen
que viatjans de comerç.
Rossinyol, bon rossinyol,
tu que cantes a l'albada,
no baixis a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata,
que diu que estima els ocells,
perquè son cor els regala
i els que canten millor,
els tanquen dins d'una gàbia.
Diuen que els temps
canvien i tots els tramvies
van sense cavalls.
Però, ara, set cops per setmana,
de tant passar gana
fem molt de badalls.
"Antes, por una peseta,
comías chuletas en un restaurant",
i, ara, per quatre pessetes
ni et dóna mongetes
l'auxili social.
Adéu, bona nit, me'n vaig a sopar.
Adéu, bona nit, adéu bona nit
i bon profit.
Adéu, bona nit, me'n vaig a clapar.
Adéu, bona nit, adéu bona nit
i fins demà.