EL ROSSINYOL
El rossinyol refila. Visca l'amor !
El rossinyol s'enfila. Visca l'amor !
Quan arriba el bon temps, que visca l'amor, visca !
Quan arriba el bon temps, que visca l'amor meu !
Una noia el sentia.
Fins que es feia de dia,
i no dorm si no el sent,
i no dorm si no el sent.
Ja em demana son pare,
dormir fora de casa,
dormir fora el balcó,
per sentir-lo millor.
I així passa la nena. Visca l'amor !
la nit a la serena. Visca l'amor !
Que el temps és xafogós, que visca l'amor, visca !
Que el temps és xafogós, que visca el meu amor !
En la nit estelada,
ben estreta abraçada,
amb un galan hereu,
la noia ja s'hi ajeu.
El pare que es malfia,
tot just fer-se de dia,
se'n va cap el balcó,
i en lloc d'un en veu dos.
La noia enamorada. Visca l'amor !
contenta i reposada. Visca l'amor !
Té a la mà un rossinyol. Que visca l'amor, visca !
Perquè no emprengui el vol, que visca el meu amor !
El pare ha comprès la broma,
un rossinyol sense ploma,
i que mai no canti sol,
és el que la noia vol.
El rossinyol refila. Visca l'amor !
El rossinyol s'enfila. Visca l'amor !
I mai no canta sol. Que visca l'amor, visca !
I mai no canta sol. Que visca el rossinyol !
Lletra : Maria Aurèlia Campmany
Música : La Trinca
El rossinyol refila. Visca l'amor !
El rossinyol s'enfila. Visca l'amor !
Quan arriba el bon temps, que visca l'amor, visca !
Quan arriba el bon temps, que visca l'amor meu !
Una noia el sentia.
Fins que es feia de dia,
i no dorm si no el sent,
i no dorm si no el sent.
Ja em demana son pare,
dormir fora de casa,
dormir fora el balcó,
per sentir-lo millor.
I així passa la nena. Visca l'amor !
la nit a la serena. Visca l'amor !
Que el temps és xafogós, que visca l'amor, visca !
Que el temps és xafogós, que visca el meu amor !
En la nit estelada,
ben estreta abraçada,
amb un galan hereu,
la noia ja s'hi ajeu.
El pare que es malfia,
tot just fer-se de dia,
se'n va cap el balcó,
i en lloc d'un en veu dos.
La noia enamorada. Visca l'amor !
contenta i reposada. Visca l'amor !
Té a la mà un rossinyol. Que visca l'amor, visca !
Perquè no emprengui el vol, que visca el meu amor !
El pare ha comprès la broma,
un rossinyol sense ploma,
i que mai no canti sol,
és el que la noia vol.
El rossinyol refila. Visca l'amor !
El rossinyol s'enfila. Visca l'amor !
I mai no canta sol. Que visca l'amor, visca !
I mai no canta sol. Que visca el rossinyol !
Lletra : Maria Aurèlia Campmany
Música : La Trinca