Vull que les canes que pentine parlen
Quantes històries guarda este cabet,
Guarda secrets, crida el xiquet,
Quan sent que, per fi, puc trobar-me,
que el veu prop de mi, vull trobar-te
vull donar-te el que vols,
ansietat, frustracions, desterrar-les,
vull que m'entres endins, sense por
sense por, sense atendre a raons,
fins que agafen les notes colors,
sense ordre, insurrectes,
la síntesi perfecta, cançons
cançons i cançons, amb lletres reals
honestes, sinceres, egòlatres, rares,
donant via lliure a l' instint animal,
mirant com ens brillen les cares.
I que brolle la ràbia d'un crit ancestral.
I que fem de la por una dansa tribal.
I que perguen i paguen amb sang esta fam.
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant.
Vull deixar d' alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig,
vull sentir-me d'on sóc... d'una terra, que m'importa prou més que un país.
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre... i que mama no plore, no s'ho mereix.
El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!!
Imprimir caràcter i ritme, pesa més el c** que la moral,
l' orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar.
Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal.
Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m'espitja a abandonar.
Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens.
Sé que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent.
Vull la veritat, la certesa, el sentit, que la gent es crega que pot!!!
Perdre la por, matar la c**pa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!
Tornada
Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al t**iritero ya!!
Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero,
Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor
Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills?
Quants podran mirar-se algun dia a l'espill?
Qui pot a**umir-ho que no és tan senzill, però...
Hem de seguir, hem de seguir....
Quantes històries guarda este cabet,
Guarda secrets, crida el xiquet,
Quan sent que, per fi, puc trobar-me,
que el veu prop de mi, vull trobar-te
vull donar-te el que vols,
ansietat, frustracions, desterrar-les,
vull que m'entres endins, sense por
sense por, sense atendre a raons,
fins que agafen les notes colors,
sense ordre, insurrectes,
la síntesi perfecta, cançons
cançons i cançons, amb lletres reals
honestes, sinceres, egòlatres, rares,
donant via lliure a l' instint animal,
mirant com ens brillen les cares.
I que brolle la ràbia d'un crit ancestral.
I que fem de la por una dansa tribal.
I que perguen i paguen amb sang esta fam.
Que no tot en la vida és faena, que morir és no viure lluitant.
Vull deixar d' alienar-me amb la merda, omplir-me de ràbia i desig,
vull sentir-me d'on sóc... d'una terra, que m'importa prou més que un país.
Vull guanyar-los ja, ara i per sempre... i que mama no plore, no s'ho mereix.
El concepte és molt fàcil: si ha de plorar algú que ploren ells!!
Imprimir caràcter i ritme, pesa més el c** que la moral,
l' orgull que pica, que ofega, moltes vergonyes per amagar.
Vull que arribe algo, el que siga, però sé que si no em moc mal.
Senc que igual això mai arriba, i hi ha algo m'espitja a abandonar.
Vull gaudir de tot, sense mida, sense resistències ni frens.
Sé que eixa baralla és la vida, sempre que tingues un plat calent.
Vull la veritat, la certesa, el sentit, que la gent es crega que pot!!!
Perdre la por, matar la c**pa, amic, no demanem res, ho volem tot!!!
Tornada
Sí, quiero que suene sincero, cortarle los hilos al t**iritero ya!!
Quiero al poema sin amos, que crezca en las manos de algún alfarero,
Sí, caigan las frutas del cesto, muera el traidor que dispara a los nuestros
Suene en la calle el clamor, sienta el tirano angustia y dolor
Qui serà el valent que li ho conte als nostres fills?
Quants podran mirar-se algun dia a l'espill?
Qui pot a**umir-ho que no és tan senzill, però...
Hem de seguir, hem de seguir....