Esclaus de la modernitat Lyrics

Som esclaus dels nostres temps,
i així reeixim despertant
en somnis sense dignitat,
per bens banals tan desitjats.
No prou brau és l'esperit d'aquells
qui desfugen nous destins.
No prou valents son aquells que,
remunerats són des del menyspreu.

Moltes foren les virtuts que amagaren altres ulls,
els de l'espectacle opressor
que ens tem i cohibeix per por.

Encadenats a la causa
temptació i possessió dictaminen els valors.
Esclaus dels nostres bens,
en tant que tenim
tan dignes ens convertim,
esclaus en l'esperit.
Runes en queden del dubte moral,
educats per no sentir
l'alè de l'engany ens complimenta
anant i venint ,
som esclaus del nostre esdevenir.

El dibuix de l'espiral dels descens definim,
sedats, adormits i de braços creuats,
enfonsant-nos en la mediocritat,
esperant el crit del destí.
I és que el temps és lent,
però pas a pas, va facturant,
són els paranys del benestar,
aqui no hi ha lloc per herois,
només per als que abaixen el cap.

Com va sent de trist costum,
noves oportunitats haurem obviat.
Ments lliures, si, però en gàbies d'or,
som esclaus de la modernitat.