He buscat mil i un tresors de plaça en plaça,
he negociat amb el rellotge a cada passa.
He vessat llàgrimes dolces quasi per tot arreu
i he ballat amb cada lluna i he vist pondre's la veu.
El record sota la pell ha fet trinxera
i el teu cos ara té forma de cançó.
I quan dormo el meu somni és presó i tu ets presonera.
I quan bufa l'aire cau la maledicció.
a**alta'm com la nit a les teulades,
arrencam el desig a mossegades.
Vine a dormir amb mi alegre i encantada
a**alta'm com la nit a les teulades.
He vist com pateix la vida i com s'ensorra.
He vist com entre els teus dits el tems s'escorre.
A cada passa que es camina una petjada s'endevina,
rere una altra que s'esborra, com un dibuix la sorra.
Ets tan efímera, jo tan esquerp,
que ha fugit la primavera en un sol dia
i ara enyoro aquella nit que em passejava pel teu cos
quan érem dos en un sol crit de rebel·lia.
I no descansa.
Caminant del neguit n'he fet matança.
El teu cos ara és cançó i el vent és dansa.
Se l'emporta ben lluny per buscar-te
on cada viatge renova l'esperança.
Santa vida que mai no descansa.
Es disfressa el record d'enyorança.
El teu cos ara és cançó i el vent és dansa, és dansa.
a**alta'm com la nit a les teulades,
arrenca"m el desig a mossegades.
Vine a dormir amb mi, alegre i encantada,
a**alta'm com la nit a les teulades.
Torna amb mi,
torna amb mi,
torna.
Vine a dormir amb mi alegre i encantada
a**alta'm com la nit a les teulades.
El teu cos serà record
i el record enyorança.
l'enyorança serà cançó
i la cançó fugirà amb l'aire.
I creuarà els mars de mig món
i en una ciutat llunyana,
en un ball entre tothom,
traurà a ballar-te.
he negociat amb el rellotge a cada passa.
He vessat llàgrimes dolces quasi per tot arreu
i he ballat amb cada lluna i he vist pondre's la veu.
El record sota la pell ha fet trinxera
i el teu cos ara té forma de cançó.
I quan dormo el meu somni és presó i tu ets presonera.
I quan bufa l'aire cau la maledicció.
a**alta'm com la nit a les teulades,
arrencam el desig a mossegades.
Vine a dormir amb mi alegre i encantada
a**alta'm com la nit a les teulades.
He vist com pateix la vida i com s'ensorra.
He vist com entre els teus dits el tems s'escorre.
A cada passa que es camina una petjada s'endevina,
rere una altra que s'esborra, com un dibuix la sorra.
Ets tan efímera, jo tan esquerp,
que ha fugit la primavera en un sol dia
i ara enyoro aquella nit que em passejava pel teu cos
quan érem dos en un sol crit de rebel·lia.
I no descansa.
Caminant del neguit n'he fet matança.
El teu cos ara és cançó i el vent és dansa.
Se l'emporta ben lluny per buscar-te
on cada viatge renova l'esperança.
Santa vida que mai no descansa.
Es disfressa el record d'enyorança.
El teu cos ara és cançó i el vent és dansa, és dansa.
a**alta'm com la nit a les teulades,
arrenca"m el desig a mossegades.
Vine a dormir amb mi, alegre i encantada,
a**alta'm com la nit a les teulades.
Torna amb mi,
torna amb mi,
torna.
Vine a dormir amb mi alegre i encantada
a**alta'm com la nit a les teulades.
El teu cos serà record
i el record enyorança.
l'enyorança serà cançó
i la cançó fugirà amb l'aire.
I creuarà els mars de mig món
i en una ciutat llunyana,
en un ball entre tothom,
traurà a ballar-te.