He despertat.
M'he tornat a preguntar
Quin moment he de canviar
Per guanyar el combat.
Un dibuix sense perfil,
Ni forma ni sentit
Que envaeix el meu desig,
Vull pensar com serà.
I suraré sobre els meus llenços,
Faré nous colors
Per descriure't millor.
Eres art en un racó,
Pintura amb marc barroc,
Mirada d'ulls nuets,
Sinònim de pau.
Sé que no és convenient el nostre secret.
Sé com serà.
Diran que sembla que visc obsessionat.
Paradigma d'un passat,
Buscaré la veritat,
Els somriures dibuixats
D'un perfil imaginat.
Mira-la, mira-la
T'he deixat núvols blancs i llum,
Retocs d'un maquillatge que s'esborrarà.
He creat amagat de tot
Un primer esbós per calmar la fera.
Sé que no és convenient el nostre secret...
Paradigma ...
I se m'esvara la tinta del roig del cor,
I plora el blau dels ulls, la tristor augmenta
I tot es torna negre i decadent,
I es difumina, es mescla el paisatge
Amb una boira densa.
I pinte un sol al llenç que neteja el fons,
El camp es torna verd, moren els marrons
I tornes amb el vent, tot és festa,
I sota els teus llençols hi ha una orquestra.
T'he vist ballar amb pinzell
T'he vist ballar, qui va furtar els colors al quadre.
És músic, és pintor i ara és lladre.
Paradigma ...
Vaig matisant la realitat,
Vull pensar que sols ho he imaginat.
M'he tornat a preguntar
Quin moment he de canviar
Per guanyar el combat.
Un dibuix sense perfil,
Ni forma ni sentit
Que envaeix el meu desig,
Vull pensar com serà.
I suraré sobre els meus llenços,
Faré nous colors
Per descriure't millor.
Eres art en un racó,
Pintura amb marc barroc,
Mirada d'ulls nuets,
Sinònim de pau.
Sé que no és convenient el nostre secret.
Sé com serà.
Diran que sembla que visc obsessionat.
Paradigma d'un passat,
Buscaré la veritat,
Els somriures dibuixats
D'un perfil imaginat.
Mira-la, mira-la
T'he deixat núvols blancs i llum,
Retocs d'un maquillatge que s'esborrarà.
He creat amagat de tot
Un primer esbós per calmar la fera.
Sé que no és convenient el nostre secret...
Paradigma ...
I se m'esvara la tinta del roig del cor,
I plora el blau dels ulls, la tristor augmenta
I tot es torna negre i decadent,
I es difumina, es mescla el paisatge
Amb una boira densa.
I pinte un sol al llenç que neteja el fons,
El camp es torna verd, moren els marrons
I tornes amb el vent, tot és festa,
I sota els teus llençols hi ha una orquestra.
T'he vist ballar amb pinzell
T'he vist ballar, qui va furtar els colors al quadre.
És músic, és pintor i ara és lladre.
Paradigma ...
Vaig matisant la realitat,
Vull pensar que sols ho he imaginat.