Meva,
meva només meva,
no trobo calma al mar,
lluitant per no ofegar-me navegant en solitari,
només meva,
ja no em queda res d'allò que tu em donaves,
meva...
Freda,
una altra nit tan freda,
jo per ella vaig ser pluja d'una primavera,
no em va voler més,
i jo la sento meva així com l'aire,
com oblidar-me de la seva pell si jo la sento meva.
Però penso.
Que ets un cos sense ànima,
i que no et fa mal res per dintre,
que només creguis que faig del dolor un joc,
per tenir-te.
I ara em falta l'aire,
de l'amor,
vas fer mentida tu vas condemnar-me.
Deixa'm oblidar-te així,
sense paraules,
amb el silenci m'ha tornat la calma,
deixa'm oblidar-te sense presses,
amb l'angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l'aire et sento encara meva.
Deixa'm oblidar.
Meva meva només meva que per tu jo em perdo,
igual que ho fa el sol a la distància cada dia,
trencaré cada record,
però encara és meva així com l'aire,
com oblidar l'aroma del seu cos si encara és meva.
I jo ho sento.
Si ets un cos sense ànima,
i ja no et fa mal res per dintre,
no creguis que he inventat un joc tan sols per oblidar-te,
i t'has endut tot l'aire,
de l'amor vas fer mentida tu vas condemnar-me.
Deixa'm oblidar-te així,
sense paraules,
amb el silenci m'ha tornat la calma,
deixa'm oblidar-te sense presses,
amb l'angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l'aire et sento encara meva.
Deixa'm oblidar-te,
així,
amb el silenci no ha tornat mai més la calma,
deixa'm oblidar-te sense presses,
amb l'angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l'aire et sento encara meva.
Jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l'aire et sento encara meva.
meva només meva,
no trobo calma al mar,
lluitant per no ofegar-me navegant en solitari,
només meva,
ja no em queda res d'allò que tu em donaves,
meva...
Freda,
una altra nit tan freda,
jo per ella vaig ser pluja d'una primavera,
no em va voler més,
i jo la sento meva així com l'aire,
com oblidar-me de la seva pell si jo la sento meva.
Però penso.
Que ets un cos sense ànima,
i que no et fa mal res per dintre,
que només creguis que faig del dolor un joc,
per tenir-te.
I ara em falta l'aire,
de l'amor,
vas fer mentida tu vas condemnar-me.
Deixa'm oblidar-te així,
sense paraules,
amb el silenci m'ha tornat la calma,
deixa'm oblidar-te sense presses,
amb l'angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l'aire et sento encara meva.
Deixa'm oblidar.
Meva meva només meva que per tu jo em perdo,
igual que ho fa el sol a la distància cada dia,
trencaré cada record,
però encara és meva així com l'aire,
com oblidar l'aroma del seu cos si encara és meva.
I jo ho sento.
Si ets un cos sense ànima,
i ja no et fa mal res per dintre,
no creguis que he inventat un joc tan sols per oblidar-te,
i t'has endut tot l'aire,
de l'amor vas fer mentida tu vas condemnar-me.
Deixa'm oblidar-te així,
sense paraules,
amb el silenci m'ha tornat la calma,
deixa'm oblidar-te sense presses,
amb l'angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l'aire et sento encara meva.
Deixa'm oblidar-te,
així,
amb el silenci no ha tornat mai més la calma,
deixa'm oblidar-te sense presses,
amb l'angoixa dels meus dies,
jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l'aire et sento encara meva.
Jo deixaré,
que sigui el temps qui em tanqui totes les ferides,
si no hi ets la nit és sempre freda,
si com l'aire et sento encara meva.