Dins la terra catalana
sona una country molt ´patxanga´
que ens fa ballar a tothom.
Qui l´escolta s´hi enganxa,
qui l´esolta mai se´n cansa,
qui l´escolta ja no dorm.
Aquest country reivindica,
aquest country justifica
aquest ball de llibertat
que demana tot un poble,
que demana tot un poble,
lentament apedregat.
Pau, Pau, Pau! No vull ser esclau,
no vull ser esclau, Pau!
Pau, Pau, Pau! No vull ser esclau.
De ´polacos´ i garrepes
ens t**llen les senyoretes
de la capital d´estat,
que no paren de burxar-nos,
que es dediquen a negar-nos
tota una identitat.
El meu avi és l´havanera
i l´estaca una senyera
dels nostres grans germans.
El meu avi es pregunta
si l´estaca és un miratge
de la lluita del passat.
Pau, Pau, Pau!...
La pomada a ses illes, a Calella el cremat,
i de fons una sardana, aromes de Montserrat.
A Prades hi veurem cava, i a Berga la Patum,
per Sant Joan cremem les restes i en podríem dir un munt.
Pau, Pau, Pau!...
sona una country molt ´patxanga´
que ens fa ballar a tothom.
Qui l´escolta s´hi enganxa,
qui l´esolta mai se´n cansa,
qui l´escolta ja no dorm.
Aquest country reivindica,
aquest country justifica
aquest ball de llibertat
que demana tot un poble,
que demana tot un poble,
lentament apedregat.
Pau, Pau, Pau! No vull ser esclau,
no vull ser esclau, Pau!
Pau, Pau, Pau! No vull ser esclau.
De ´polacos´ i garrepes
ens t**llen les senyoretes
de la capital d´estat,
que no paren de burxar-nos,
que es dediquen a negar-nos
tota una identitat.
El meu avi és l´havanera
i l´estaca una senyera
dels nostres grans germans.
El meu avi es pregunta
si l´estaca és un miratge
de la lluita del passat.
Pau, Pau, Pau!...
La pomada a ses illes, a Calella el cremat,
i de fons una sardana, aromes de Montserrat.
A Prades hi veurem cava, i a Berga la Patum,
per Sant Joan cremem les restes i en podríem dir un munt.
Pau, Pau, Pau!...