Permitis-me que entre, tan directe com sempre
Permitis-me que hui no me mostre tendre
Vaig a fer-te veure el que hi ha darrere
A la vida d'una altra forma vore i entendre
Compren-me si és que a voltes em cabrege
Però veig coses que molesten i pose pegues
Que si els cotxes, que si Rita, que si el Papa, que si l'AVE
I a qui no li agrade, que no mire i que se calle
Que jo ja he hagut de callar-me moltes voltes
I me vaig a cagar en la mare que ho ha parit tot ja home
que per fumar porros em tractaren de violent
Tindran morro, vingueren a dir-me delinqüent
Si jo tinc una forma distinta de mirar les estreles
I no m'importa que no t'ho cregues
Tampoc m'importa si has vist una cosa rara
Des de la ma casa es veu la calderona i forma una cara
I una pintada de "i si no tingueres por?", Em recorda
Que vaig tindre castanyes, a agafar la vida per les banyes
I a ser conscient del que estic fent, de que t'estranyes
Si sóc un comunicador excel·lent, jo faig que m'entenga la gent
Les meues cançons són escoltades, però se senten
Agafe odi, amor, passió, saviesa, i experimente
El còctel que surt és de pensaments nus
De sentiments bruts i alhora clars
Als dies grisos em sent abatut
Però tot canvia quan arribes tu a la llar.
Qui em fas viure i sentir cada dia
De ma vida i dels meus raps l'alegria
Una xicoteta fada envoltada de gats
Que em tira una polseta que em fa volar
I sí, em trobe a gust flotant per l'aire
Quan em trobe a gust em sent invulnerable
I no, no sóc poetaire
Jo sols trac tot el que hi ha dins de mi però quede "Intakte"
I em pose a la cola encara que esperar no mola
Vull viure la vida loca que en tinc una sola
A la motxilla somnis, ràbia i un poquet de vodka
I el blues del got mig buit el que últimament massa sona
Si l'únic que jo volia era entendre un poc més la vida
Que avui he guanyat la mà però perdre la partida
Serà una tonteria, però em pot la monotonia
Quin sigué dia el que vam perdre la sintonia?
I encara em fa il·lusió, el fer-me il·lusions
Diuen que on l'ordre bull, manquen les passions
I jo puc ser un poc trasto, i encara mes desastre
Però repartint somriures brille com un astre
Posa-li tirites als somnis que més t'estimes
Intentar ser el rei de les coses petites
Si algo no t'agrada, doncs ho critiques
Que a mi el que en veritat me molaria és saber contar "xistes"
I ser com vull ser i no com sóc
I tornar a viure les coses com el primer cop
i que no existiren les armes ni les presons
"peace, love, unity & respect" per a tothom.
Permitis-me que hui no me mostre tendre
Vaig a fer-te veure el que hi ha darrere
A la vida d'una altra forma vore i entendre
Compren-me si és que a voltes em cabrege
Però veig coses que molesten i pose pegues
Que si els cotxes, que si Rita, que si el Papa, que si l'AVE
I a qui no li agrade, que no mire i que se calle
Que jo ja he hagut de callar-me moltes voltes
I me vaig a cagar en la mare que ho ha parit tot ja home
que per fumar porros em tractaren de violent
Tindran morro, vingueren a dir-me delinqüent
Si jo tinc una forma distinta de mirar les estreles
I no m'importa que no t'ho cregues
Tampoc m'importa si has vist una cosa rara
Des de la ma casa es veu la calderona i forma una cara
I una pintada de "i si no tingueres por?", Em recorda
Que vaig tindre castanyes, a agafar la vida per les banyes
I a ser conscient del que estic fent, de que t'estranyes
Si sóc un comunicador excel·lent, jo faig que m'entenga la gent
Les meues cançons són escoltades, però se senten
Agafe odi, amor, passió, saviesa, i experimente
El còctel que surt és de pensaments nus
De sentiments bruts i alhora clars
Als dies grisos em sent abatut
Però tot canvia quan arribes tu a la llar.
Qui em fas viure i sentir cada dia
De ma vida i dels meus raps l'alegria
Una xicoteta fada envoltada de gats
Que em tira una polseta que em fa volar
I sí, em trobe a gust flotant per l'aire
Quan em trobe a gust em sent invulnerable
I no, no sóc poetaire
Jo sols trac tot el que hi ha dins de mi però quede "Intakte"
I em pose a la cola encara que esperar no mola
Vull viure la vida loca que en tinc una sola
A la motxilla somnis, ràbia i un poquet de vodka
I el blues del got mig buit el que últimament massa sona
Si l'únic que jo volia era entendre un poc més la vida
Que avui he guanyat la mà però perdre la partida
Serà una tonteria, però em pot la monotonia
Quin sigué dia el que vam perdre la sintonia?
I encara em fa il·lusió, el fer-me il·lusions
Diuen que on l'ordre bull, manquen les passions
I jo puc ser un poc trasto, i encara mes desastre
Però repartint somriures brille com un astre
Posa-li tirites als somnis que més t'estimes
Intentar ser el rei de les coses petites
Si algo no t'agrada, doncs ho critiques
Que a mi el que en veritat me molaria és saber contar "xistes"
I ser com vull ser i no com sóc
I tornar a viure les coses com el primer cop
i que no existiren les armes ni les presons
"peace, love, unity & respect" per a tothom.