Eixires a la porta i estava alli sentat,
un parell de mirades que es van creuar,
et vas sentir malalta, et vas sentir fatal,
una por que et domina i que et fa perdre seguretat.
Dones diners al "domun" xiquets apadrinats,
penses d'esta manera que es un gest de solidaritat,
i ell no et molestava, estava allí sentat,
passant el dia en una vida que tu li vas complicar.
Sabem que en realitat, tenen vida, son humans,
sols van nàixer en un lloc sense una opurtunitat,
aquesta puta societat que màrgina els diferents
i no es poden adaptar, perqè tu no els tractes be,
i et penses que eres solidari... d'un altra manera,
sempre que es queden allí en el seu propi país,
Falsa solidaritat!
Vas pujar a ta casa, molèstia irracional,
allò et molestava, un negre al portal,
vas cridar a la poli, no trigà en arribar,
allí el sacsejaren fins trobar que l'home era il·legal,
Una vida de somnis, viure amb dignitat,
però el final es dur i trist, com la vida real,
i ara estas en ta casa, preguntan-te perquè,
has traït una vida i així t'has traït a tu mateix.
Tenen vida, son humans,
sols van nàixer en un lloc sense una opurtunitat,
aquesta puta societat que màrgina els diferents
i no es poden adaptar, perqè tu no els tractes be,
i et penses que eres solidari... d'un altra manera,
sempre que es queden allí en el seu propi país,
Falsa solidaritat!
un parell de mirades que es van creuar,
et vas sentir malalta, et vas sentir fatal,
una por que et domina i que et fa perdre seguretat.
Dones diners al "domun" xiquets apadrinats,
penses d'esta manera que es un gest de solidaritat,
i ell no et molestava, estava allí sentat,
passant el dia en una vida que tu li vas complicar.
Sabem que en realitat, tenen vida, son humans,
sols van nàixer en un lloc sense una opurtunitat,
aquesta puta societat que màrgina els diferents
i no es poden adaptar, perqè tu no els tractes be,
i et penses que eres solidari... d'un altra manera,
sempre que es queden allí en el seu propi país,
Falsa solidaritat!
Vas pujar a ta casa, molèstia irracional,
allò et molestava, un negre al portal,
vas cridar a la poli, no trigà en arribar,
allí el sacsejaren fins trobar que l'home era il·legal,
Una vida de somnis, viure amb dignitat,
però el final es dur i trist, com la vida real,
i ara estas en ta casa, preguntan-te perquè,
has traït una vida i així t'has traït a tu mateix.
Tenen vida, son humans,
sols van nàixer en un lloc sense una opurtunitat,
aquesta puta societat que màrgina els diferents
i no es poden adaptar, perqè tu no els tractes be,
i et penses que eres solidari... d'un altra manera,
sempre que es queden allí en el seu propi país,
Falsa solidaritat!