He viscut esclau
setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França
des de fa segles.
He viscut lluitant
contra aquesta esclavitud
tots els anys
de la meva vida adulta.
Una nació esclava,
com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat
i de l'univers.
Però una nació
mai no serà lliure
si els seus fills
no volen arriscar llur vida
en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final absolut
victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar
la covardia dels nostres líders,
massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres,
amics!
(Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d'agost de 2007)
setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França
des de fa segles.
He viscut lluitant
contra aquesta esclavitud
tots els anys
de la meva vida adulta.
Una nació esclava,
com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat
i de l'univers.
Però una nació
mai no serà lliure
si els seus fills
no volen arriscar llur vida
en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me aquest final absolut
victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar
la covardia dels nostres líders,
massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
Ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres,
amics!
(Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d'agost de 2007)