Jo no volia ser com sóc
jo no volia perdre-ho tot
jo no volia destrossar el teu cor.
jo no volia ferme gran,
jo no volia créixer tant.
jo no volia fer-me l'important.
Només volia demostrar els meus sentiments,
només volia no haver d'ensenyar les dents.
jo no tenia bons records,
jo no tenia bona sort,
jo no tenia el mapa del tresor.
Jo no tenia els elements
per netajar els meus pensaments,
jo no tenia bons pressentiments,
pero ara tinc entre les mans una destral,
una serra i una pedra d'esmolar,
i ara faig llenya,
faig llenya,
vaig fent llenya al meu voltant
per no haver de entendre res,
per no haver de preguntar,
faig llenya.
Jo no esperava cops de puny,
jo no esparava traus i punts,
jo no esperava tanta sorra als ulls.
jo no volia veure-hi tant,
jo no volia ser un estrany,
jo no volia viure de l'engany.
Només volia demostrar els meus sentiments,
només volia no haver d'ensenyar les dents.
i ara faig llenya,
faig llenya,
vaig fent llenya al meu voltant
per no haver de entendre res,
per no haver de preguntar,
faig llenya.
Sense mostrar gota de arrapentiment,
vaig xerricant de soca·rel els pensaments
intel·ligents.
pero ara tinc entre les mans una destral,
una serra i una pedra d'esmolar,
faig llenya, faig llenya,
vaig fent llenya al meu voltant
per no haver de entendre res,
per no haver de preguntar,
faig llenya,
faig llenya,
faig llenya,
llenya...
jo no volia perdre-ho tot
jo no volia destrossar el teu cor.
jo no volia ferme gran,
jo no volia créixer tant.
jo no volia fer-me l'important.
Només volia demostrar els meus sentiments,
només volia no haver d'ensenyar les dents.
jo no tenia bons records,
jo no tenia bona sort,
jo no tenia el mapa del tresor.
Jo no tenia els elements
per netajar els meus pensaments,
jo no tenia bons pressentiments,
pero ara tinc entre les mans una destral,
una serra i una pedra d'esmolar,
i ara faig llenya,
faig llenya,
vaig fent llenya al meu voltant
per no haver de entendre res,
per no haver de preguntar,
faig llenya.
Jo no esperava cops de puny,
jo no esparava traus i punts,
jo no esperava tanta sorra als ulls.
jo no volia veure-hi tant,
jo no volia ser un estrany,
jo no volia viure de l'engany.
Només volia demostrar els meus sentiments,
només volia no haver d'ensenyar les dents.
i ara faig llenya,
faig llenya,
vaig fent llenya al meu voltant
per no haver de entendre res,
per no haver de preguntar,
faig llenya.
Sense mostrar gota de arrapentiment,
vaig xerricant de soca·rel els pensaments
intel·ligents.
pero ara tinc entre les mans una destral,
una serra i una pedra d'esmolar,
faig llenya, faig llenya,
vaig fent llenya al meu voltant
per no haver de entendre res,
per no haver de preguntar,
faig llenya,
faig llenya,
faig llenya,
llenya...