Els llums s'han apagat,
han tret el pastís.
Aplaudien els pares, els tiets, els amics;
tots alhora.
Agrupats en un únic crit:
"que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa,
com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador,
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava "ai, que guapa està"
I jo en el fons m'acabava el c**et de la copa, decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,
per un cop empetitit, sota els tamborets
i una taula allargada pels dos cavallets,
feren la casa amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern de confeti aixafat,
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret,
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit,
i falcar el peu esquerre en un descosit,
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó,
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell
impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
I ja dins del desig
veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent,
i amb maneres de jove, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses
dels més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·l***res viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l'abast,
i entre d'altres que ho sento,
però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
a una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu
avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.
han tret el pastís.
Aplaudien els pares, els tiets, els amics;
tots alhora.
Agrupats en un únic crit:
"que demani un desig, que demani un desig".
I tu, nerviosa,
com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador,
un segon, dos segons, tres segons, quatre i cinc.
Els teus ulls cavalcaven buscant un desig,
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava "ai, que guapa està"
I jo en el fons m'acabava el c**et de la copa, decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit.
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,
per un cop empetitit, sota els tamborets
i una taula allargada pels dos cavallets,
feren la casa amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern de confeti aixafat,
i esprintar maleint l'allargada dels meus nous passets
i amagar-me entre un tap de suro i la paret,
just a temps que no em mengi el collons de gatet.
I escalar les sanefes del teu vestit,
i falcar el peu esquerre en un descosit,
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó,
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell
impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal.
Ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.
I ja dins del desig
veure si hi ha bon ambient,
repartir unes targetes, ser amable amb la gent,
i amb maneres de jove, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses
dels més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·l***res viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.
I en el núvol de somnis que tens a l'abast,
i entre d'altres que ho sento,
però ja mai viuràs,
detectar un caminet que m'allunyi del grup
a una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu
avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.