Treu del pou aquesta fressa,
buida l'esperit de tanta pols.
Sigues tu, no ho deixis perdre,
mira, olora, i viu la vida a fons.
Sega arran la no ginesta
trenca amb tot allò que tant confon.
Si ets pacient i més honesta,
ja veuras que et menjaràs el món.
Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius.
Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar
d'aquest bonson que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tan clar...
Tot curtint la senzillesa
vestiràs amb poc tenint de tot.
Sommiant i amb la tendressa
aconseguiràs saber-ho tot.
Surt al sol sense roba,
deixa que t'escalfi tot el dors.
Pren i aprèn, la terra et dona
tot alló que tant demana el cos.
Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius,
sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar
d'aquell bonson que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tan clar
Que la vida res et diu
si no ets tu qui somriu.
Mira el curs del teu riu.
buida l'esperit de tanta pols.
Sigues tu, no ho deixis perdre,
mira, olora, i viu la vida a fons.
Sega arran la no ginesta
trenca amb tot allò que tant confon.
Si ets pacient i més honesta,
ja veuras que et menjaràs el món.
Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius.
Sentiràs la veu de dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar
d'aquest bonson que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tan clar...
Tot curtint la senzillesa
vestiràs amb poc tenint de tot.
Sommiant i amb la tendressa
aconseguiràs saber-ho tot.
Surt al sol sense roba,
deixa que t'escalfi tot el dors.
Pren i aprèn, la terra et dona
tot alló que tant demana el cos.
Trobaràs deserts, penyassegats, forats i rius,
sentiràs la veu dins teu que alguna terra et diu.
Que no podràs mai despertar
d'aquell bonson que acabes d'inventar,
i no sabràs pas com tornar
del teu tresor tan clar
Que la vida res et diu
si no ets tu qui somriu.
Mira el curs del teu riu.