En una mansió de les que el temps ha guarnit
s´ha trobat arraconat un quadre gegantí.
Molt a prop a un dit de pols en un manuscrit
una vella inspiració reviu el seu desig.
Quan el sol desfà els meus somnis cada matí
sento veus de mil colors brollant a dins de mi
com imperatius dictant el meu destí
visc encadenat als meus pinzells de dia i nit.
Jo he vist la imatge del que algun dia serà
l´últim estatge del que avui se´n diu ésser humà.
Aviat serà a punt la tela on fa dies visc
i la meva activitat haurà escalat el cim
doncs no se m´acut res més què més hi ha a afegir
quan ja tot està explicat a mode d´art sublim.
Què injectarà més calma en el mal de la humanitat
que el flascó de laude que sempre he guardat per necessitat.
Fe em mereix qui s´enfonsa
per pròpia voluntat,
però l´home que neix sota el mar
mereix rescat, mereix rescat.
Com més vell em faig més veig que tot té un sentit
però no és de l´estil de tot allò que a mi m´han dit
i ara que pressento que m´arriba la nit
serà la meva obra mestra per qui parli per mi, per mi.
s´ha trobat arraconat un quadre gegantí.
Molt a prop a un dit de pols en un manuscrit
una vella inspiració reviu el seu desig.
Quan el sol desfà els meus somnis cada matí
sento veus de mil colors brollant a dins de mi
com imperatius dictant el meu destí
visc encadenat als meus pinzells de dia i nit.
Jo he vist la imatge del que algun dia serà
l´últim estatge del que avui se´n diu ésser humà.
Aviat serà a punt la tela on fa dies visc
i la meva activitat haurà escalat el cim
doncs no se m´acut res més què més hi ha a afegir
quan ja tot està explicat a mode d´art sublim.
Què injectarà més calma en el mal de la humanitat
que el flascó de laude que sempre he guardat per necessitat.
Fe em mereix qui s´enfonsa
per pròpia voluntat,
però l´home que neix sota el mar
mereix rescat, mereix rescat.
Com més vell em faig més veig que tot té un sentit
però no és de l´estil de tot allò que a mi m´han dit
i ara que pressento que m´arriba la nit
serà la meva obra mestra per qui parli per mi, per mi.