En Joan era un pobre pagès
Ell sempre humil ell sempre honest
Vivia amb l´hermosa Maria
I ho feia tot perquè sempre mengés
En canvi en Lluís era molt ric
a ell mai no li va faltar de res
com si tot el que ell volguès
en dir-ho als peus ho tinguès
I es que uns tant
I altres tant poc
però tots feliços
tal com són
Un dia en Lluís es va creuar
Amb la Maria passejant
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu més alt
I en aquells temps va haber una guerra
en Joan jove i fort per força va marxar
en Lluís no era apte per morir
això es una merda tio has d´aguantar
Tot era extrany
en els seus ulls
la por l´odi
la tristor
I la Maria se´l va mirar
Com si ja no poguès veure´l mai més
Llavors en Lluís va aprofitar
I a la Maria va comprar
i li va dir
Sé que m´estaves esperant
jo no t´havia ablidat
Jo et puc donar tot el que vols
I tot el que puguis desitjar (BIS)
Agafa´m de la mà, corre i no t´ho pensis massa
Que et donaré el què vols,
si no tot serà en aquesta casa,
Jo se el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves, pensa el què faràs i com viuras a partir d'ara.
En Joan no tornarà el seu fi jo ja ho savia
Si fos tu sí diria i no m´ho pensaría més
Jo et dono flors i joies, festes, criats i vestits
Jo et cobriré d´or, plata, bons perfums i weiss du frings
I la Maria
se´l va mirar
i de la mà
el va agafar
Anava tant sega
amb tants regals
que sense pensar-s´ho
del Joan va passar
i li va dir
Jo a tu ja no et puc esperar
tu em fas patir i treballar
ell tot el dia juga amb mi
bona sort que l´hagi trobat (BIS)
Aquell pobre pagès sabia que anava a morir
llavors va dir si em moro, tu també et mores amb mi
la va esperar a les fosques al carrer tota la nit
quan ella va sortir la va matar sense patir
Amb la mateixa arma es va fe ell un tret al cap
va caure estès a terra amb la Maria al seu costat
la conya de la història amics meus reflexioneu
no es la que en Joan morís sinó que en Lluís està de peu.
I el Lluís
sel´s va mirar
va ser d´aquells dies
que més va plorar
Sol es trobava
amb els seus calers
per molts que en tingués
massa car per ell
i es va dir
Segur que algú m´està esperant
això ho oblido jo demà
a moltes noies puc comprar
no importa el que hagi de trepitjar
Nanaranana
Nanaranana
Ell sempre humil ell sempre honest
Vivia amb l´hermosa Maria
I ho feia tot perquè sempre mengés
En canvi en Lluís era molt ric
a ell mai no li va faltar de res
com si tot el que ell volguès
en dir-ho als peus ho tinguès
I es que uns tant
I altres tant poc
però tots feliços
tal com són
Un dia en Lluís es va creuar
Amb la Maria passejant
i enamorat es va jurar
pagar per ella el preu més alt
I en aquells temps va haber una guerra
en Joan jove i fort per força va marxar
en Lluís no era apte per morir
això es una merda tio has d´aguantar
Tot era extrany
en els seus ulls
la por l´odi
la tristor
I la Maria se´l va mirar
Com si ja no poguès veure´l mai més
Llavors en Lluís va aprofitar
I a la Maria va comprar
i li va dir
Sé que m´estaves esperant
jo no t´havia ablidat
Jo et puc donar tot el que vols
I tot el que puguis desitjar (BIS)
Agafa´m de la mà, corre i no t´ho pensis massa
Que et donaré el què vols,
si no tot serà en aquesta casa,
Jo se el que tu vols i tu fa temps que ho desitjaves, pensa el què faràs i com viuras a partir d'ara.
En Joan no tornarà el seu fi jo ja ho savia
Si fos tu sí diria i no m´ho pensaría més
Jo et dono flors i joies, festes, criats i vestits
Jo et cobriré d´or, plata, bons perfums i weiss du frings
I la Maria
se´l va mirar
i de la mà
el va agafar
Anava tant sega
amb tants regals
que sense pensar-s´ho
del Joan va passar
i li va dir
Jo a tu ja no et puc esperar
tu em fas patir i treballar
ell tot el dia juga amb mi
bona sort que l´hagi trobat (BIS)
Aquell pobre pagès sabia que anava a morir
llavors va dir si em moro, tu també et mores amb mi
la va esperar a les fosques al carrer tota la nit
quan ella va sortir la va matar sense patir
Amb la mateixa arma es va fe ell un tret al cap
va caure estès a terra amb la Maria al seu costat
la conya de la història amics meus reflexioneu
no es la que en Joan morís sinó que en Lluís està de peu.
I el Lluís
sel´s va mirar
va ser d´aquells dies
que més va plorar
Sol es trobava
amb els seus calers
per molts que en tingués
massa car per ell
i es va dir
Segur que algú m´està esperant
això ho oblido jo demà
a moltes noies puc comprar
no importa el que hagi de trepitjar
Nanaranana
Nanaranana