S'ALÇA
Em desperto al entrar el sol pel finestró
tot notant com una estranya sensació
dintre el llit passa un fet excepcional
hi ha quelcom que em tiba més del normal
davant meu s'alça el llençol de forma extranya
gairebé sembla una tenda de campanya.
Em destapo i allà a sota l'edredon
veig l'octava meravella d'aquest món
tan insòlita és la seva magnitud
que d'entrada ni me l'he reconegut
doncs veien la majestat en què s'eleva
juraria que no es tracta de la meva.
Aixecant-se cap el cel en un esclat
i aguantant la vertical dreta i altiva
desafia la llei de la gravetat
més tibada que una antena col·lectiva
Ai Maria, ara fora l'ocasió
que en traguessim
un profit de l'inflació
Perquè em cregui la Maria quan li expliqui
potser qu'em faci un retrat i li dediqui
Me'l faré amb l'objectiu de l'ull de peix
i al mirar-la exclamaré "Vegeu com creix".
Quan em llevo a preparar-me l'instamatic
d'improvist es produeix un fet dramàtic
doncs així que poso el peu sobre el rajol
la traidora arronsa el cap com un cargol.
Qui l'ha vist i qui la veu, vaga il·lusió!
reduïda a la mínima expressió.
I pensar que fa un moment feia patxoca
i ara jeu covant els ous com una lloca
I contemplo aquest fracàs filosofant
que en a**umptes de política i braguetes
tocant tant de peus a terra sol passar
que se'n vagi tot l'invent a fer punyetes.
Que ja ho deia el gran savi Salomon:
"I que curta que és la glòria d'aquest món!".
Adaptació: La Trinca
Em desperto al entrar el sol pel finestró
tot notant com una estranya sensació
dintre el llit passa un fet excepcional
hi ha quelcom que em tiba més del normal
davant meu s'alça el llençol de forma extranya
gairebé sembla una tenda de campanya.
Em destapo i allà a sota l'edredon
veig l'octava meravella d'aquest món
tan insòlita és la seva magnitud
que d'entrada ni me l'he reconegut
doncs veien la majestat en què s'eleva
juraria que no es tracta de la meva.
Aixecant-se cap el cel en un esclat
i aguantant la vertical dreta i altiva
desafia la llei de la gravetat
més tibada que una antena col·lectiva
Ai Maria, ara fora l'ocasió
que en traguessim
un profit de l'inflació
Perquè em cregui la Maria quan li expliqui
potser qu'em faci un retrat i li dediqui
Me'l faré amb l'objectiu de l'ull de peix
i al mirar-la exclamaré "Vegeu com creix".
Quan em llevo a preparar-me l'instamatic
d'improvist es produeix un fet dramàtic
doncs així que poso el peu sobre el rajol
la traidora arronsa el cap com un cargol.
Qui l'ha vist i qui la veu, vaga il·lusió!
reduïda a la mínima expressió.
I pensar que fa un moment feia patxoca
i ara jeu covant els ous com una lloca
I contemplo aquest fracàs filosofant
que en a**umptes de política i braguetes
tocant tant de peus a terra sol passar
que se'n vagi tot l'invent a fer punyetes.
Que ja ho deia el gran savi Salomon:
"I que curta que és la glòria d'aquest món!".
Adaptació: La Trinca