EL DIMONI INFERNAT
Ara sabreu la història
d'aquell predicador
i d'aquella doneta,
petita i bonica,
i un dimoni alterós
que sí i que no !
La noia que és devota
vol viure en oració,
se'n va al desert on viuen
homes dejunadors.
Se n'arriba a la cova
d'en Claudi el virtuós.
Ai Claudi, lo bon Claudi,
vull viure en oració.
Ai Claudi, lo bon Claudi,
deixeu-me resar amb vos.
En Claudi que la mira
perd el kirieleison.
Entreu la bona dona
que aplegareu fredor.
Entreu la bona la dona
que resarem tots dos.
Llavors fins a trencar l'alba
dormirem bo i millor.
La cova era petita
i sense recambró,
al mateix llit de palla
s'han de ficar tots dos.
Ja és mitja nit passada
però no dormen, no.
Que és aquesta eina, Claudi,
que du tanta escalfor.
Filla, la meva filla,
és el dimoni gord,
que a l'infern vol anar-se'n
i no troba per on.
I on és l'infern. bon Claudi,
vos que sabeu de tot.
Jo no vull altra cosa
que fer-t'ho entenedor.
A l'infern el dimoni
posem-li sense por.
Si tu m'ajudes, filla,
l'amansirem del tot.
Si que n'està, bon Claudi,
d'encès i furiós.
Filla, és que feia estona
que anava sol pel món.
Ja el fiquen i el capfiquen
aquell monstre alterós.
Dia i nit repeteixen
la devota acció.
Però així que es distreuen
es dreça amb més rigor
Fins que un dia el dimoni
és ja vençut del tot.
Fins que un dia el dimoni
és ja vençut del tot.
Però llavors la dona
sent que bull el fogó.
Ai Claudi, lo meu Claudi,
deu-me la salvació.
L'infern vol el dimoni,
l'infern vol més carbó.
Lletra : Maria Aurèlia Campmany
Jaume Vidal Alcover
Música : La Trinca
Ara sabreu la història
d'aquell predicador
i d'aquella doneta,
petita i bonica,
i un dimoni alterós
que sí i que no !
La noia que és devota
vol viure en oració,
se'n va al desert on viuen
homes dejunadors.
Se n'arriba a la cova
d'en Claudi el virtuós.
Ai Claudi, lo bon Claudi,
vull viure en oració.
Ai Claudi, lo bon Claudi,
deixeu-me resar amb vos.
En Claudi que la mira
perd el kirieleison.
Entreu la bona dona
que aplegareu fredor.
Entreu la bona la dona
que resarem tots dos.
Llavors fins a trencar l'alba
dormirem bo i millor.
La cova era petita
i sense recambró,
al mateix llit de palla
s'han de ficar tots dos.
Ja és mitja nit passada
però no dormen, no.
Que és aquesta eina, Claudi,
que du tanta escalfor.
Filla, la meva filla,
és el dimoni gord,
que a l'infern vol anar-se'n
i no troba per on.
I on és l'infern. bon Claudi,
vos que sabeu de tot.
Jo no vull altra cosa
que fer-t'ho entenedor.
A l'infern el dimoni
posem-li sense por.
Si tu m'ajudes, filla,
l'amansirem del tot.
Si que n'està, bon Claudi,
d'encès i furiós.
Filla, és que feia estona
que anava sol pel món.
Ja el fiquen i el capfiquen
aquell monstre alterós.
Dia i nit repeteixen
la devota acció.
Però així que es distreuen
es dreça amb més rigor
Fins que un dia el dimoni
és ja vençut del tot.
Fins que un dia el dimoni
és ja vençut del tot.
Però llavors la dona
sent que bull el fogó.
Ai Claudi, lo meu Claudi,
deu-me la salvació.
L'infern vol el dimoni,
l'infern vol més carbó.
Lletra : Maria Aurèlia Campmany
Jaume Vidal Alcover
Música : La Trinca