Quiet dins una capsa humida,
amb el sol de fora a estones amb mi,
apartat del món per força,
comptant amb ràbia els dies,
veient passar formigues al meu costat,
al meu costat.
I gris en una capsa grisa,
covardament caçat,
dormint sol cada vespre,
somiant que no m'afecten
ni el fred ni la calor dins el meu cap,
dins el meu cap.
I no m'afecten ni el vent ni la pluja.
Encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura
que pensar,
que pensar,
que pensar,
que pensar.
Ah,
ah,
I no m'afecten ni el vent ni la pluja.
Encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura
que pensar,
que pensar,
que pensar,
que pensar.
amb el sol de fora a estones amb mi,
apartat del món per força,
comptant amb ràbia els dies,
veient passar formigues al meu costat,
al meu costat.
I gris en una capsa grisa,
covardament caçat,
dormint sol cada vespre,
somiant que no m'afecten
ni el fred ni la calor dins el meu cap,
dins el meu cap.
I no m'afecten ni el vent ni la pluja.
Encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura
que pensar,
que pensar,
que pensar,
que pensar.
Ah,
ah,
I no m'afecten ni el vent ni la pluja.
Encara que no ho sembli
no hi ha pitjor tortura
que pensar,
que pensar,
que pensar,
que pensar.