Potser és divendres quan em deixo enlluernar
per la llum dels enganxosos carrers.
No veig res seguint un incert destí.
Mentre dorms el rastre m´embrut els ulls.
I segueixo caminant dintre la foscor
que xuclant s´emporta el meu desig de viure.
Rebutjo la temptació de les horribles cantonades
que m´ofereixen sortides massa justes.
No puc treure´m del cap el que necessitava:
una fissura on posar-me i riure´m de tot.
I segueixo caminant dintre la foscor
que xuclant s´emporta el meu desig de viure.
Jo vull morir ofegat a l´estany
cobert per la cendra i el delit del teu cos.
Potser era divendres, però no n´estic segur
i tu ja no pots recordar la veritat,
enfonsada al teu llac irreal on no sempre
la cendra et besa els peus.
per la llum dels enganxosos carrers.
No veig res seguint un incert destí.
Mentre dorms el rastre m´embrut els ulls.
I segueixo caminant dintre la foscor
que xuclant s´emporta el meu desig de viure.
Rebutjo la temptació de les horribles cantonades
que m´ofereixen sortides massa justes.
No puc treure´m del cap el que necessitava:
una fissura on posar-me i riure´m de tot.
I segueixo caminant dintre la foscor
que xuclant s´emporta el meu desig de viure.
Jo vull morir ofegat a l´estany
cobert per la cendra i el delit del teu cos.
Potser era divendres, però no n´estic segur
i tu ja no pots recordar la veritat,
enfonsada al teu llac irreal on no sempre
la cendra et besa els peus.