Tot canvia, res canvia, mira el tren, mira la via. Si t'ho penses i bé observes, ja sabràs filosofia. Mil discursos, pocs recursos, és el pa de cada dia. Sols Espanya, qui ho diria, vol ser sola i no canvia. Monarquia, oligarquia, dictadura, cara dura. Barret frigi sens prestigi i després vingué el prodigi. Una guerra que ho esguerra i un cabdill que adoptà un fill: un jove de molta empenta a qui li faltava un grill. Hi ha feixistes i papistes, i un grapat de llargues llistes, rabassaires, mercenaris i gents que resa rosaris. Hi ha carlistes i marxistes, i també alguns optimistes, policies i espies, i gent que no té manies. I "la no intervención" i "los del Real Perdón". I segueix la llarga cursa, que s'allarga i que s'escurça, de corsaris i falsaris, i visites a altres barris. Els que passen la frontera fent el salt de la pantera, ben folrada la cartera, foten "tiros" pel darrera. Les rates de sagristia, considerada gent pia, i, ¡ai vés qui ho diria!, fins i tots la meva tia. I segueix la lletania de l'amor, la mort i els dies.