.

La rosa de l'adéu Lyrics

La rosa de l'adéu

(Joan Manuel Serrat)
La llarga nit de l'hivern
s'ha encès quan de sotamà
el roser ha fet una rosa
més vermella que la sang.

Darrer sospir de l'estiu.
Penyora de la bonança.
Ocell que ha caigut del niu.

Festeja amb un raig de sol
arrecerada a un xiprer;
¿fas tard o véns massa d'hora,
meravellós malentès?

Nascuda contra corrent
desafiant les gelades
i plantant-li cara al vent.

Com una flor de paper
no escoltaràs el zum-zum
de les abelles xuclant-te
ni escamparàs cap perfum.

Mai no et regalarà el sol
la son de les migdiades
ni els capvespres de juliol.

Però abans no t'escanyin
les impacients mans de l'hivern
la tarda et mira i s'alegra,
es detura i es sorprèn
amb una petita i breu
-talment la flor dels teus llavis-
rosa roja de l'adéu.

La rosa del adiós

(Joan Manuel Serrat)

La larga noche del invierno
se ha encendido cuando
bajo mano el rosal se ha

hecho una rosa más roja que la sangre.

Último suspiro del verano.
Prenda de la bonanza.
Pájaro que se ha caído del nido.

Sale con un rayo de sol
abrigada en un ciprés;
¿llegas tarde o vienes
demasiado temprano,
maravilloso malentendido?
Nacida contra corriente
desafiante las heladas y
plantándole cara al
viento.

Como una flor de papel
no escucharás el
zum-zum de las abejas
chupándote ni
desprenderás ningún perfume.

Nunca te regalará el sol
el sueño de las siestas ni
los atardeceres de
julio.

Pero antes de
que te asfixien
las impacientes
manos del
invierno la tarde
te mira y
se alegra, se para y
se sorprende

con una pequeña y breve
dame la flor
de tus labios rosa roja
del adiós.
Report lyrics