Què hi ha més salvatge que la civilització?,
On tothom s'aixafa, cares que no tenen nom.
No vull ser civilitzat, la ciutat m'espanta,
Enmig de la diagonal oblido cap on anava bé, no canviaré mai.
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls.
No em parlis de felicitat no conec ningú molt afectat.
Què hi ha més salvatge que la civilització?,
On tothom s'aixafa, cares que no tenen nom.
Sóc com tothom, tampoc tinc nom, no.
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls.
Quilòmetres de ciutat, un cor amb venes de quitrà,
Rius on perdre's navegant, sense pressa no hi pots anar.
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls.
Tanco els ulls i m'imagino molt més lluny.
Tanco fort els punys i m'imagino molt més lluny.
On tothom s'aixafa, cares que no tenen nom.
No vull ser civilitzat, la ciutat m'espanta,
Enmig de la diagonal oblido cap on anava bé, no canviaré mai.
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls.
No em parlis de felicitat no conec ningú molt afectat.
Què hi ha més salvatge que la civilització?,
On tothom s'aixafa, cares que no tenen nom.
Sóc com tothom, tampoc tinc nom, no.
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls.
Quilòmetres de ciutat, un cor amb venes de quitrà,
Rius on perdre's navegant, sense pressa no hi pots anar.
Cada cop que tanco els ulls em sembla que sóc més lluny.
Cada cop que tanco els ulls.
Tanco els ulls i m'imagino molt més lluny.
Tanco fort els punys i m'imagino molt més lluny.