Eren dues ampolles juntes
que un bon dia van començar
un viatge sense límits
amb un missatge dins del mar.
Ningú sap què hi van escriure,
ningú sap qui les va botar.
I ara n'han trobada una,
encallada en un corall.
Tots el homes van confusos.
Corren rumors d'un desenllaç,
que qui ajunti els dos missatges
tindrà la clau per poder entrar.
I ara mig món cerca l'ampolla,
i l'altre mig va atabalat.
Què hi haurà rere la porta?
I a quina porta han de trucar?
No tinc temps per perdre, anem.
Potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un fart de riure,
amb dues ampolles més per llençar al mar.
He sentit que al sud hi ha vides
d'altre fer, d'altre pensar.
I crec que ens ha arribat l'hora,
l'hora bruixa per parlar.
Per parlar dels nostres somnis,
dels somnis de tots els humans.
Tots som fills de la mateixa mare,
la mare Terra que ens ha criat.
No tinc temps per perdre, anem.
Potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un fart de riure,
amb dues ampolles més per llençar...
Eren dues ampolles juntes
que un bon dia van començar
un viatge sense límits
amb un missatge dins del mar.
No tinc temps per perdre, anem.
Potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un fart de riure,
amb dues ampolles més per llençar al mar.
que un bon dia van començar
un viatge sense límits
amb un missatge dins del mar.
Ningú sap què hi van escriure,
ningú sap qui les va botar.
I ara n'han trobada una,
encallada en un corall.
Tots el homes van confusos.
Corren rumors d'un desenllaç,
que qui ajunti els dos missatges
tindrà la clau per poder entrar.
I ara mig món cerca l'ampolla,
i l'altre mig va atabalat.
Què hi haurà rere la porta?
I a quina porta han de trucar?
No tinc temps per perdre, anem.
Potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un fart de riure,
amb dues ampolles més per llençar al mar.
He sentit que al sud hi ha vides
d'altre fer, d'altre pensar.
I crec que ens ha arribat l'hora,
l'hora bruixa per parlar.
Per parlar dels nostres somnis,
dels somnis de tots els humans.
Tots som fills de la mateixa mare,
la mare Terra que ens ha criat.
No tinc temps per perdre, anem.
Potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un fart de riure,
amb dues ampolles més per llençar...
Eren dues ampolles juntes
que un bon dia van començar
un viatge sense límits
amb un missatge dins del mar.
No tinc temps per perdre, anem.
Potser hem de fugir,
potser hem de marxar.
Cercarem el qui ho va escriure,
que ara es deu fer un fart de riure,
amb dues ampolles més per llençar al mar.