Amic Marquès, encara no fa gaire
vaig fer de vós una cançó molt bona
i ara en faré una altra amb el mateix aire
perquè el seny m'ho permet i a més m'ho abona;
a Sentfores va veure l'enemic
que us vaig fer passar vergonya i fatic,
quedà clar al treure vostre elm a la plaça
que teniu tinya pe omplir una bassa.
Ben just no us foto de la sella enlaire,
i tant vaig bregar amb la llança gascona
que en ajupir-vos, per algun escaire,
us veié el piu Guillem de Savassona:
sé que els canonges i senyors de Vic
pels calçotets us tenen per pobric.
Amic Marquès, si no és demanar massa,
que tingueu gota i millor si no us passa.
Mentiu dien que al torneig vau atènyer
el coratge d'en Rotllà a Saragossa:
si empunyéssiu llança i no un tros de llenya
a h***s d'ara jo seria a la fossa,
perquè em vau donar un cop tan fort al front
que se'n rigué Guillem de Claramont:
vostres amics cridaren "Mataplana"
oblidant que una mà teniu malsana.
Si haguéssiu sabut com un home empènyer,
hauríeu mort el qui banyes endossa,
el cortès amant que els marits emprenya
i no tem crit, lladruc ni udol de gossa,
feix ni guerra, ni barrera, ni pont
i està content com granoteta en font,
la qual sense aigua no pot viure sana
com jo sense amor un cop per setmana.
Marquès, duc gravat amb foc a la llança
que home sense fe del mal no es defensa,
i n'hauríeu de tenir gran recança,
perquè en vós la traïció és immensa;
ni tan sols Mon Sogre que porta el pes
de tots els enganys del Barcelonès,
a vós, no us arriba ni a la sola:
devíeu anar a la mateixa escola.
Ramon de Pau, recita la romança
a En Nas-de-corn, i no tinguis temença,
que ningú no és més poruc d'aquí a França
ni d'home més covard tinc coneixença;
fa cinc anys que no ha etzibat un cop tes,
i ningú l'escut d'or no li ha malmès,
en cap torneig no ribota nin dola,
ans diu que és foll qui el ferro en lluita esmola.
vaig fer de vós una cançó molt bona
i ara en faré una altra amb el mateix aire
perquè el seny m'ho permet i a més m'ho abona;
a Sentfores va veure l'enemic
que us vaig fer passar vergonya i fatic,
quedà clar al treure vostre elm a la plaça
que teniu tinya pe omplir una bassa.
Ben just no us foto de la sella enlaire,
i tant vaig bregar amb la llança gascona
que en ajupir-vos, per algun escaire,
us veié el piu Guillem de Savassona:
sé que els canonges i senyors de Vic
pels calçotets us tenen per pobric.
Amic Marquès, si no és demanar massa,
que tingueu gota i millor si no us passa.
Mentiu dien que al torneig vau atènyer
el coratge d'en Rotllà a Saragossa:
si empunyéssiu llança i no un tros de llenya
a h***s d'ara jo seria a la fossa,
perquè em vau donar un cop tan fort al front
que se'n rigué Guillem de Claramont:
vostres amics cridaren "Mataplana"
oblidant que una mà teniu malsana.
Si haguéssiu sabut com un home empènyer,
hauríeu mort el qui banyes endossa,
el cortès amant que els marits emprenya
i no tem crit, lladruc ni udol de gossa,
feix ni guerra, ni barrera, ni pont
i està content com granoteta en font,
la qual sense aigua no pot viure sana
com jo sense amor un cop per setmana.
Marquès, duc gravat amb foc a la llança
que home sense fe del mal no es defensa,
i n'hauríeu de tenir gran recança,
perquè en vós la traïció és immensa;
ni tan sols Mon Sogre que porta el pes
de tots els enganys del Barcelonès,
a vós, no us arriba ni a la sola:
devíeu anar a la mateixa escola.
Ramon de Pau, recita la romança
a En Nas-de-corn, i no tinguis temença,
que ningú no és més poruc d'aquí a França
ni d'home més covard tinc coneixença;
fa cinc anys que no ha etzibat un cop tes,
i ningú l'escut d'or no li ha malmès,
en cap torneig no ribota nin dola,
ans diu que és foll qui el ferro en lluita esmola.