El que ens queda per fer , ho hem de fer entre els dos
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum, que no vacil•le mai més
construïm un país de llums enceses.
I vivim, vivim, vivim somiant
empeny fins que algn dia siga realitat
Que no càpia més llum, i que peten els ploms
il•luminant la nit amb l'esperança
Oblidem el passat , no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.
I vivim, vivim, vivim somiant
empeny fins que algun dia siga realitat
No podré mirar als ulls , als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant, però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.
I Vivim, vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.
amb la unitat de paraules i acords.
Que no s'apague la llum, que no vacil•le mai més
construïm un país de llums enceses.
I vivim, vivim, vivim somiant
empeny fins que algn dia siga realitat
Que no càpia més llum, i que peten els ploms
il•luminant la nit amb l'esperança
Oblidem el passat , no pensem el futur
i deixem que el demà comence ara.
I vivim, vivim, vivim somiant
empeny fins que algun dia siga realitat
No podré mirar als ulls , als infants del meu lloc
si sé que no vaig fer el que calia.
És humil el meu cant, però hi ha moltes veus
que reclamen a crits que les escolten.
I Vivim, vivim, vivim somniant
empeny fins que algun dia siga realitat.