Som dilluns de Pascua i com cada any,
jo porto la mona, pel fill gran.
No és igual que altres vegades,
algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc,
després de la feina a casa,
fas neteja aquella escala,
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (hola com va?)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa,
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t´amaguis (t´estimo tant),
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
Tan se val.
El teu home és un tros de pa.
però com sempre es va deixar enredar,
quan va sentir la condemna,
li va caure el món a terra,
que llarg es faran aqueixos 4 anys...
Lents passen els dies... ja es Nadal,
els petits esperen el regal.
pels carrers la gent et mira,
i et saluda amb somriures,
d´on treus tantes forces, per no plorar...
I avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (hola com va?)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa,
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t´amaguis (t´estimo tant),
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
I avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (hola com va?)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa,
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t´amaguis (t´estimo tant),
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
Tan se val.
jo porto la mona, pel fill gran.
No és igual que altres vegades,
algú avui no serà a taula,
però tothom hi pensa de tant en tant.
Tres canalles costen de pujar,
ningú no perdona i menys el banc,
després de la feina a casa,
fas neteja aquella escala,
del bloc on treballa el teu advocat.
I avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (hola com va?)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa,
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t´amaguis (t´estimo tant),
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
Tan se val.
El teu home és un tros de pa.
però com sempre es va deixar enredar,
quan va sentir la condemna,
li va caure el món a terra,
que llarg es faran aqueixos 4 anys...
Lents passen els dies... ja es Nadal,
els petits esperen el regal.
pels carrers la gent et mira,
i et saluda amb somriures,
d´on treus tantes forces, per no plorar...
I avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (hola com va?)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa,
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t´amaguis (t´estimo tant),
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
I avui torna a ser dissabte,
t´obriran la porta (hola com va?)
et faràs la forta (t´has aprimat)
el menut pregunta perquè encara, no hi ha el pare.
Quan surts i tornes a casa,
el gust dels seus llavis (fins aviat),
fa que no t´amaguis (t´estimo tant),
la vida es bonica, però a vegades, complicada.
Tan se val.