Mira els ocells
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
Se'n van buscant
altres paratges més calents,
altres paratges...
i sobrevolen deserts i sabanes i oasis cristal•lins
amb una sincronia en el viratge
que només neix de l'instint.
Mira els ocells
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
I una cançó
que reconec perfectament,
que és la de sempre.
Que tu a l'agenda hi tens un telèfon.
Saps que sempre em pots trucar.
En cas de tenir fred un dia al vespre,
una emergència puntual.
I tot i que ja vaig d'estar per casa
creuo tota la ciutat:
carrers, semàfors, taxis, pampallugues
algun cop de què m'ha anat.
Mira els ocells
ja han arribat, torna a ser estiu,
ja han arribat, torna a ser estiu.
Tots dos al llit.
Lentament et vas adormint
a poc a poc.
I ara ve el moment que dius que em quedi,
que aquest cop ho veus tan clar,
que jo podria ser l'home que un dia
et recollís quan surts de treballar.
Jo que em sé el final de la comèdia,
que a casa teva he estrenat més d'un raspall,
dec portar un cartell que diu "imbècil",
perquè m'acabo quedant.
Aquí la paradoxa és punyetera
si t'hi pares a pensar.
Que vàrem fer-ho volar tot pels aires
intentant-nos estimar.
Que tu i jo quan hem estat més feliços
és quan ens hem utilitzat
amb premeditació, amb traïdoria
i sempre amb nocturnitat.
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
Se'n van buscant
altres paratges més calents,
altres paratges...
i sobrevolen deserts i sabanes i oasis cristal•lins
amb una sincronia en el viratge
que només neix de l'instint.
Mira els ocells
com noten que ja ve l'hivern,
com noten que ja ve l'hivern.
I una cançó
que reconec perfectament,
que és la de sempre.
Que tu a l'agenda hi tens un telèfon.
Saps que sempre em pots trucar.
En cas de tenir fred un dia al vespre,
una emergència puntual.
I tot i que ja vaig d'estar per casa
creuo tota la ciutat:
carrers, semàfors, taxis, pampallugues
algun cop de què m'ha anat.
Mira els ocells
ja han arribat, torna a ser estiu,
ja han arribat, torna a ser estiu.
Tots dos al llit.
Lentament et vas adormint
a poc a poc.
I ara ve el moment que dius que em quedi,
que aquest cop ho veus tan clar,
que jo podria ser l'home que un dia
et recollís quan surts de treballar.
Jo que em sé el final de la comèdia,
que a casa teva he estrenat més d'un raspall,
dec portar un cartell que diu "imbècil",
perquè m'acabo quedant.
Aquí la paradoxa és punyetera
si t'hi pares a pensar.
Que vàrem fer-ho volar tot pels aires
intentant-nos estimar.
Que tu i jo quan hem estat més feliços
és quan ens hem utilitzat
amb premeditació, amb traïdoria
i sempre amb nocturnitat.