Un senyor de Puerto Rico
al balcó tenia un lloro,
ric de ploma i de bon pico,
d´aquells lloros que fan oro,
dels que costen un bon pico.
I un veí seu que era moro
de Tetuan va rebre un mico,
i amarrà aquet mico el moro,
al balcó quedà el lloro,
a l´altra banda lluny del mico.
Tant i tant xerrava el lloro
que s´empipa un dia el mico
i amb rabiós alè de toro embesteix,
s´amaga el lloro
i trenca la cadena el mico.
Salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i esverats surten el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Perquè no tanca el seu lloro?
Perquè no amarra el seu mico?
Van cridar tots dos fent coro,
volent l´un agafar el lloro
i estirar-li l´altre el mico.
Cau el mico sobre el lloro
i li clava el lloro el pico,
reganyà les dents del mico
i esverat mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.
I renega aquet del lloro
prometent matar el mico,
mentre que furiós el moro
provoca l´amo del lloro
i embesteix el lloro al mico.
Cap amunt s´enfila el lloro,
cap avall s´esmuny el mico
i faltant tots el decoro
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Ai moro si perdo el lloro!
li diu ja el de Puerto Rico,
replicà cremat el moro,
pagaràs ben car el lloro,
al cristià si es perd el mico.
L´escarneix ara del lloro,
a baix fa mueca del mico
i no se sap si és el moro
o el que parla o bé el lloro
o el senyor de Puerto Rico.
El brunzit creix, vola el lloro
i al carrer cau sobre el mico
corre en guà el de Puerto Rico
veient-se en perill el lloro
altra volta sobre el mico.
Es desfà com pot del moro,
entra i pega un tiro al mico,
però l´erra i mata al lloro,
desmaiat cau, riu el moro
i ja fuig a buscar el mico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Eixerit retorna el moro
amb el lloro mort i el mico,
a auxiliar al de Puerto Rico
i després envia el lloro
amb una carta pel mico que diu:
"Seis onzas de oro
per l´ataque en contra un mico
d´un cristià reclama un moro,
guardi´s ara dissecat el lloro
i pagui´m ara a mi aquest pico."
Veu això l´amo del lloro
i es tira sobre el mico,
mata el mico, mata el moro
i mort el moro, el mico, el lloro,
tot pel senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
al balcó tenia un lloro,
ric de ploma i de bon pico,
d´aquells lloros que fan oro,
dels que costen un bon pico.
I un veí seu que era moro
de Tetuan va rebre un mico,
i amarrà aquet mico el moro,
al balcó quedà el lloro,
a l´altra banda lluny del mico.
Tant i tant xerrava el lloro
que s´empipa un dia el mico
i amb rabiós alè de toro embesteix,
s´amaga el lloro
i trenca la cadena el mico.
Salta a la gàbia del lloro,
surt el lloro, pica al mico,
xiscla el mico, xerra el lloro
i esverats surten el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Perquè no tanca el seu lloro?
Perquè no amarra el seu mico?
Van cridar tots dos fent coro,
volent l´un agafar el lloro
i estirar-li l´altre el mico.
Cau el mico sobre el lloro
i li clava el lloro el pico,
reganyà les dents del mico
i esverat mossega el moro
i el senyor de Puerto Rico.
I renega aquet del lloro
prometent matar el mico,
mentre que furiós el moro
provoca l´amo del lloro
i embesteix el lloro al mico.
Cap amunt s´enfila el lloro,
cap avall s´esmuny el mico
i faltant tots el decoro
agarrats queden el moro
i el senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Ai moro si perdo el lloro!
li diu ja el de Puerto Rico,
replicà cremat el moro,
pagaràs ben car el lloro,
al cristià si es perd el mico.
L´escarneix ara del lloro,
a baix fa mueca del mico
i no se sap si és el moro
o el que parla o bé el lloro
o el senyor de Puerto Rico.
El brunzit creix, vola el lloro
i al carrer cau sobre el mico
corre en guà el de Puerto Rico
veient-se en perill el lloro
altra volta sobre el mico.
Es desfà com pot del moro,
entra i pega un tiro al mico,
però l´erra i mata al lloro,
desmaiat cau, riu el moro
i ja fuig a buscar el mico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Eixerit retorna el moro
amb el lloro mort i el mico,
a auxiliar al de Puerto Rico
i després envia el lloro
amb una carta pel mico que diu:
"Seis onzas de oro
per l´ataque en contra un mico
d´un cristià reclama un moro,
guardi´s ara dissecat el lloro
i pagui´m ara a mi aquest pico."
Veu això l´amo del lloro
i es tira sobre el mico,
mata el mico, mata el moro
i mort el moro, el mico, el lloro,
tot pel senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.
Un lloro, un moro, un mico
i un senyor de Puerto Rico.