Sóc una peça perduda.
Sóc una peça i la ruïna
em marca el camí
al tauler de destí,
d'una partida ofegada.
Tantes són les decepcions...
i sempre així.
Sóc una peça perduda.
Sóc una peça i la ruïna
em marca el camí
al tauler de destí.
Una jugada suïcida
on seria impossible
poder escapar
i no tornar a patir.
I ara quan mire a la sort de nou.
Ara quan mire a la sort jo puc sentir
que estic tot sòl en el món.
I aquesta misèria de vida
m'obliga a córrer i després pensar.
Per tornar a patir.
I abans que vinga la mort
i abans que vinga i que acabe aquest dol
segur que canvia la sort.
Sóc una peça perduda.
Sóc una peça i la vida
em penja d'un fil.
I m'abandone a l'oblit.
El comodí, la beguda.
Les ganes de viure
seran el verí.
No vull tornar a patir.
I ara begut mire a la sort de front.
Ara begut mire a la sort i decidit.
Tant em fa si no em somriu.
Que hui serà la venjança,
demà la ressaca,
la pena en la testa
i a tornar a patir.
I abans que vinga la mort
i abans que vinga i que acabe aquest dol
segur que canvia la sort.
Sóc una peça i la ruïna
em marca el camí
al tauler de destí,
d'una partida ofegada.
Tantes són les decepcions...
i sempre així.
Sóc una peça perduda.
Sóc una peça i la ruïna
em marca el camí
al tauler de destí.
Una jugada suïcida
on seria impossible
poder escapar
i no tornar a patir.
I ara quan mire a la sort de nou.
Ara quan mire a la sort jo puc sentir
que estic tot sòl en el món.
I aquesta misèria de vida
m'obliga a córrer i després pensar.
Per tornar a patir.
I abans que vinga la mort
i abans que vinga i que acabe aquest dol
segur que canvia la sort.
Sóc una peça perduda.
Sóc una peça i la vida
em penja d'un fil.
I m'abandone a l'oblit.
El comodí, la beguda.
Les ganes de viure
seran el verí.
No vull tornar a patir.
I ara begut mire a la sort de front.
Ara begut mire a la sort i decidit.
Tant em fa si no em somriu.
Que hui serà la venjança,
demà la ressaca,
la pena en la testa
i a tornar a patir.
I abans que vinga la mort
i abans que vinga i que acabe aquest dol
segur que canvia la sort.