Vas entrar a la meva vida
sense fer un gran enrenou.
I ara ja no tinc sortida;
i no se com arribar a port.
A sa vida m´ha tocat ser lleuger
com un tros de paper.
Vaig i vénc i em deix recaure
com es núvols i sa pluja es gener.
Però em queda aquell turquesa de la mar,
que em brindava la màgia dels teus ulls.
Era tret d´una donzella medieval.
Rere ell sempre hi ets tu.
Deixo enrere les barreres
que tu i jo un dia vàrem tancar.
On abans vivien tots els somins,
i ara sols s´hi troba el silenci.
Però sempre em queda aquell turquesa de la mar,
que em brindava la màgia dels teus ulls.
Era tret d´una donzella medieval.
Rere ell sempre hi ets...
Amb la mar dolça que fa de pont entre tots dos.
És la mar que em du es teu color; sa teua olor.
M´he complicat,
he volgut caminar
sota el cel que m´encén tot allò que no es veu;
i et sento més enfora que mai!
Amb la mar dolça que fa de pont entre tots dos.
És la mar que em du es teu color; sa teua olor.
Ara et veig millor i més gran que mai.
Et tenc immensa.
Ara entenc i aprenc aquest present,
sa teua absència...
sa teua essència...
sense fer un gran enrenou.
I ara ja no tinc sortida;
i no se com arribar a port.
A sa vida m´ha tocat ser lleuger
com un tros de paper.
Vaig i vénc i em deix recaure
com es núvols i sa pluja es gener.
Però em queda aquell turquesa de la mar,
que em brindava la màgia dels teus ulls.
Era tret d´una donzella medieval.
Rere ell sempre hi ets tu.
Deixo enrere les barreres
que tu i jo un dia vàrem tancar.
On abans vivien tots els somins,
i ara sols s´hi troba el silenci.
Però sempre em queda aquell turquesa de la mar,
que em brindava la màgia dels teus ulls.
Era tret d´una donzella medieval.
Rere ell sempre hi ets...
Amb la mar dolça que fa de pont entre tots dos.
És la mar que em du es teu color; sa teua olor.
M´he complicat,
he volgut caminar
sota el cel que m´encén tot allò que no es veu;
i et sento més enfora que mai!
Amb la mar dolça que fa de pont entre tots dos.
És la mar que em du es teu color; sa teua olor.
Ara et veig millor i més gran que mai.
Et tenc immensa.
Ara entenc i aprenc aquest present,
sa teua absència...
sa teua essència...