Encara que només siguin dos cops a l'any,
tornarem a brindar per la vida,
per la lluita i pels somriures.
El temps és un monstre immens
i no té els peus fets de fang,
però nosaltres ja hem après a jugar la partida.
Mira, sota el braç hi portem la tardor,
que reclama a crits la justícia;
adormida, amb cartrons, al racó.
Farà cinc anys vam alçar al cel la vida
i, avui, sembla més ampla i més viva.
La facultat ha canviat de lloc,
i jo, amb vint-i-cinc, quin desastre,
no tinc la llicència de res.
Gaeta queda a prop i, aquest cop,
potser trobarem en l'etern
la raó de l'efímer; la passió.
Ja ho veus, condemnem el silenci d'aquells
que han volgut fer ignorant aquest món,
que pregunta pel dubte de tot.
Farà cinc anys vam alçar al cel la vida
i, avui, sembla més ampla i més viva.
No renunciarem a les il•lusions.
Creixerem, i serem flors per la revolució.
Com el recompte d'aquells dies,
com un preludi dels nous anys;
tornarem a brindar per la vida.
tornarem a brindar per la vida,
per la lluita i pels somriures.
El temps és un monstre immens
i no té els peus fets de fang,
però nosaltres ja hem après a jugar la partida.
Mira, sota el braç hi portem la tardor,
que reclama a crits la justícia;
adormida, amb cartrons, al racó.
Farà cinc anys vam alçar al cel la vida
i, avui, sembla més ampla i més viva.
La facultat ha canviat de lloc,
i jo, amb vint-i-cinc, quin desastre,
no tinc la llicència de res.
Gaeta queda a prop i, aquest cop,
potser trobarem en l'etern
la raó de l'efímer; la passió.
Ja ho veus, condemnem el silenci d'aquells
que han volgut fer ignorant aquest món,
que pregunta pel dubte de tot.
Farà cinc anys vam alçar al cel la vida
i, avui, sembla més ampla i més viva.
No renunciarem a les il•lusions.
Creixerem, i serem flors per la revolució.
Com el recompte d'aquells dies,
com un preludi dels nous anys;
tornarem a brindar per la vida.