Que no és un recurs literari ni indumentari,
no hi ha cap mercenari que pari
el missatge d'odi del precari d'itinerari solidari,
dipositari del canvi proletari.
(Pau)
La son,la mandra,l'angoixa,el dolor,la por a la pèrdua,
les pèrdues,les nits com aquesta sense escafandra,
el neguit,l'àrid rostre d'un amic mor ràpid
que l'oblit es foragita,són el zènit.
I és fals que cadascú escull l'escull,jo vull el que rutlla
i tot i l'esforç i que són forts el present solla,
Ttota una classe passant pel coll de l'ampolla,
suren els cadàvers als estrets i el monstre calla.
Deixa imparable la màquina i no para de crèixer,
és caixa o faixa,la reixa no hi ha gris,
quan l'humanisme ja no encaixa
i va a la baixa en tota ment de sobtat insubmís.
La guerra imperialista,la mà dura del mascle
dominant integrista,l'atur,precipici,
per rendir-se a mig camí de cada somni
de ruptura socialista i queixar-se per vici.
Meinhoff la práctica,Antonio la teoria,
William Reich al llit i al zulo la reina Sofía,
van passant els anys
i vaig perdent el pèl i l'alè.
[Estribillo]
Que no és un recurs literari ni indumentari,
no hi ha cap mercenari que pari
el missatge d'odi del precari d'itinerari solidari,
dipositari del canvi proletari.(x2)
(Rodrigo)
Trobem modes entre els anhels,
sobre modes passatgeres discurosos parel·lels
o borratxeres,
ballem el tango de la insurrecció porque yo lo mango.
A la ciutat de formigó,
un vagó de metro algú conspira i vomita l'ira,
de res serveix el perdó,
sota les urpes del falcó que tot ho vigila.
Si no val ara,abans tampoc valia,
davant del nou ordre mundial
qui es declara en rebel·lia,
el govern injecta líquid a la banca però al meu barri ningú fia.
La mà negra que mou el mercat
ha robat més del que podia,i de la nit al dia,
crisi?,ara corren espantats,
fins ara feien negoci,no han tingut pietat.
Fem un gir copèrnicà,deixeu a Déu
la súplica que aquí no hi ha pecat,
tot i que sembli que la història es cíclica,
no hi ha dret a rèplica,qui ho explica.
La venjança del paper-moneda és freda,
les rotatives diuen tot va com la seda,
sobre la veda dels homes grisos
que paguen pisos des de l'Hospi a la Verneda.
[Estribillo]
Que no és un recurs literari ni indumentari,
no hi ha cap mercenari que pari
el missatge d'odi del precari d'itinerari solidari,
dipositari del canvi proletari.(x2)
no hi ha cap mercenari que pari
el missatge d'odi del precari d'itinerari solidari,
dipositari del canvi proletari.
(Pau)
La son,la mandra,l'angoixa,el dolor,la por a la pèrdua,
les pèrdues,les nits com aquesta sense escafandra,
el neguit,l'àrid rostre d'un amic mor ràpid
que l'oblit es foragita,són el zènit.
I és fals que cadascú escull l'escull,jo vull el que rutlla
i tot i l'esforç i que són forts el present solla,
Ttota una classe passant pel coll de l'ampolla,
suren els cadàvers als estrets i el monstre calla.
Deixa imparable la màquina i no para de crèixer,
és caixa o faixa,la reixa no hi ha gris,
quan l'humanisme ja no encaixa
i va a la baixa en tota ment de sobtat insubmís.
La guerra imperialista,la mà dura del mascle
dominant integrista,l'atur,precipici,
per rendir-se a mig camí de cada somni
de ruptura socialista i queixar-se per vici.
Meinhoff la práctica,Antonio la teoria,
William Reich al llit i al zulo la reina Sofía,
van passant els anys
i vaig perdent el pèl i l'alè.
[Estribillo]
Que no és un recurs literari ni indumentari,
no hi ha cap mercenari que pari
el missatge d'odi del precari d'itinerari solidari,
dipositari del canvi proletari.(x2)
(Rodrigo)
Trobem modes entre els anhels,
sobre modes passatgeres discurosos parel·lels
o borratxeres,
ballem el tango de la insurrecció porque yo lo mango.
A la ciutat de formigó,
un vagó de metro algú conspira i vomita l'ira,
de res serveix el perdó,
sota les urpes del falcó que tot ho vigila.
Si no val ara,abans tampoc valia,
davant del nou ordre mundial
qui es declara en rebel·lia,
el govern injecta líquid a la banca però al meu barri ningú fia.
La mà negra que mou el mercat
ha robat més del que podia,i de la nit al dia,
crisi?,ara corren espantats,
fins ara feien negoci,no han tingut pietat.
Fem un gir copèrnicà,deixeu a Déu
la súplica que aquí no hi ha pecat,
tot i que sembli que la història es cíclica,
no hi ha dret a rèplica,qui ho explica.
La venjança del paper-moneda és freda,
les rotatives diuen tot va com la seda,
sobre la veda dels homes grisos
que paguen pisos des de l'Hospi a la Verneda.
[Estribillo]
Que no és un recurs literari ni indumentari,
no hi ha cap mercenari que pari
el missatge d'odi del precari d'itinerari solidari,
dipositari del canvi proletari.(x2)