Presos, drets suspesos.
Quan va marxar el Roger semblava un home enorme.
Ara començo a entendre't, però fer-ho ha estat la més dura a**ignatura.
Quan mires l'aparador d'aquest centre comercial d'esclaus oblides qualsevol norma.
Agafes una pedra i un colega t'atura.
Mires el cel taronja. La gent corre espantada però no t'importen les nenes, ni tan sols les sents.
Les penes sobreviuen mentre la ràbia et té ofegada.
Ara que el Roger no hi és, què tens ?
Que vingui Déu a demanar-te un reposat anàlisi.
Apartes el colega que t'atura i trenques la paràlisi.
Saps que potser no convé però rebentes un poli d'un cop de roc i no sents èxtasi.
Ningú es posa al teu lloc. Ningú sent per tu cap pena.
Ningú sap què és tenir un colega com el Roger a la "trena".
Que allà que arreu on vagis hagis de muntar una escena
però amb el Roger pres és molt el pes que has de portar a l'esquena.
Ara passa el temps, i què tens ?
Més odi i més rencor cap a la fotuda poli.
Tu digues com et sents, eh?!
Ho sento, entens.
Qui venç?. Em bull la sang. Tens suor freda.
Moments intens. Intercanviar opinions entre el teu grup d'afinitat.
I escopir a la realitat. Però per fer-ho cal tenir-ho tot ben preparat.
Combat a l'estat. Esclat de ràbia pels carrers.
Aquesta nit vidres trencats et recordaven Roger.
Tu també hi eres Roger. En tots i cadascun dels nostres calculats moviments.
Però a milers de quilòmetres en una llitera somrius perquè avui és el funcionari qui desespera
perd els nervis i s'altera com quan ens buscava i no ens trobava la madera.
Abans del teu segrest recordo que ens varem discutir.
I entre gotes de sal ens va costar arrencar en el primer vis a vis
Que no oblidaré. Com el gris. Com els murs. Com els crits. Com els somnis. Com allò que em diguis Roger.
Presos. Drets suspesos. Si per lluitar pel que és just t'han caigut trenta mesos.
Propietaris i burgesos fan ús dels seus privilegis fent que joves honestos caiguin abús rere abús. (2)
Quan va marxar el Roger semblava un home enorme.
Ara començo a entendre't, però fer-ho ha estat la més dura a**ignatura.
Quan mires l'aparador d'aquest centre comercial d'esclaus oblides qualsevol norma.
Agafes una pedra i un colega t'atura.
Mires el cel taronja. La gent corre espantada però no t'importen les nenes, ni tan sols les sents.
Les penes sobreviuen mentre la ràbia et té ofegada.
Ara que el Roger no hi és, què tens ?
Que vingui Déu a demanar-te un reposat anàlisi.
Apartes el colega que t'atura i trenques la paràlisi.
Saps que potser no convé però rebentes un poli d'un cop de roc i no sents èxtasi.
Ningú es posa al teu lloc. Ningú sent per tu cap pena.
Ningú sap què és tenir un colega com el Roger a la "trena".
Que allà que arreu on vagis hagis de muntar una escena
però amb el Roger pres és molt el pes que has de portar a l'esquena.
Ara passa el temps, i què tens ?
Més odi i més rencor cap a la fotuda poli.
Tu digues com et sents, eh?!
Ho sento, entens.
Qui venç?. Em bull la sang. Tens suor freda.
Moments intens. Intercanviar opinions entre el teu grup d'afinitat.
I escopir a la realitat. Però per fer-ho cal tenir-ho tot ben preparat.
Combat a l'estat. Esclat de ràbia pels carrers.
Aquesta nit vidres trencats et recordaven Roger.
Tu també hi eres Roger. En tots i cadascun dels nostres calculats moviments.
Però a milers de quilòmetres en una llitera somrius perquè avui és el funcionari qui desespera
perd els nervis i s'altera com quan ens buscava i no ens trobava la madera.
Abans del teu segrest recordo que ens varem discutir.
I entre gotes de sal ens va costar arrencar en el primer vis a vis
Que no oblidaré. Com el gris. Com els murs. Com els crits. Com els somnis. Com allò que em diguis Roger.
Presos. Drets suspesos. Si per lluitar pel que és just t'han caigut trenta mesos.
Propietaris i burgesos fan ús dels seus privilegis fent que joves honestos caiguin abús rere abús. (2)