Miro com t'estires, les arrels ho fan,
No mires enrere i vas plena de fang.
Tens la pell curtida de tant caminar
Totes les senderes tu ja saps on van, mai.
Tens la cara bruta, tens els dits glaçats,
carregues la història dels teus avantpassats
Que tu no coneixes, ni coneixeràs
Que tu no descanses, ni descansaràs, mai.
Miro les estries que el temps t'ha deixat,
Totes les angoixes, totes les veritats
El teu pare reia, tu arribaves tard
La mare cuinava, ja ho has oblidat? Mai.
No mires enrere i vas plena de fang.
Tens la pell curtida de tant caminar
Totes les senderes tu ja saps on van, mai.
Tens la cara bruta, tens els dits glaçats,
carregues la història dels teus avantpassats
Que tu no coneixes, ni coneixeràs
Que tu no descanses, ni descansaràs, mai.
Miro les estries que el temps t'ha deixat,
Totes les angoixes, totes les veritats
El teu pare reia, tu arribaves tard
La mare cuinava, ja ho has oblidat? Mai.