Quantes coses hi ha en aquest món que podríem ser i no som. Aus, vaixells surant en un desert inmens, no dubtaríem tant. Però així sóc, un més entre un milió, davant del televisor. Esperant que arribis, són les cinc, és fosc i encara plou. I m'enganxo, i m'enganyo, quan m'enganxo a tu com un boig. Ho veig i no ho vull, però en sento a dins avui. Forats al cel, espessos mars, ingenis nuclears, quin mal !! Vaig canviant canals com un Déu fals mentre el meu cor s'enfonsa en el sofà. Ja són les sis, ja són les set i el sol no surt si tu no hi ets. I m'enganxo, i m'enganyo, i m'enganxo, i m'enganyo. I m'enganxo, i m'enganyo, quan m'enganxo a tu com un boig. Pots dir-me que és fàcil, que he d'aturar el cap, deixar de pensar. Si pogués aixecar-me i desendollat, poder-te oblidar. I m'enganxo, i m'enganyo, i m'enganxo, i m'enganyo. I m'enganxo, i m'enganyo, quan m'enganxo a tu com un boig. Cridaré pel món. Cridaré el teu nom, cridaré més fort, sí, fins que no em quedi veu. Deixa'm veure el cel, deixa sortir el sol, deixa'm obrir els ulls. Sí, cridaré per tu.