Llum d´agost
cap al tard, quan es fa fosc
en un vol d´estiu, a la Plaça del Vi
vaig trobar-me en Grifoll.
De centaure duia el carro ple de flors,
me´n va donar un munt,
em vaig posar a fer fum
a la terrassa de "El Sol"
I el cel era vermell, si, i la gent era transparent
i a**eguts, junts cremàvem la tarda
i tots teníem fe, però d´aquest món ja no ens crèiem res
i allà sota les voltes el somni era etern.
I encara puc, encara avui
encara no és tard, no
i encara avui, encara avui
em venen rampells d´aquella llum,
i encara avui, encara avui
quan l´herba ja és alta
encara avui, encara vull
volar més amunt.
Entre el Freaks, la Salsitxa i el Potser
un fanzine a l´squat, algunes volls i uns mais
i unes pipes al carrer,
bones ones, bona música també
passàvem el temps però no ens feiem vells,
això et passa en un moment.
I el cel era vermell, si, i en Tintin va arribar corrent
i pel morro saltava la tanda
i després en James Dean, bé, indulgència permanent
i en Palau, tots omplíem l´esperit d´aliment.
I encara puc, encara avui
encara no és tard, no
i encara avui, encara avui
em venen rampells, d´aquella gent
i encara avui, encara avui
quan l´herba ja és alta
encara avui, encara vull
volar més amunt.
I va baixar en lleuger
deia, germans ja us perdonaré
quan de nou ens possàvem la pedra en el palmell.
I va arribar l´ocell, oooh, ple d´espores i de bolets
i a**eguts, exploràvem la tarda
i tots teníem fe, però d´aquest món ja no ens crèiem res
i allà sota les voltes el somni era etern.
I encara puc, encara avui
encara no és tard, no
i encara avui, encara avui
em venen rampells, d´aquells moments
i encara avui, encara avui
quan l´herba ja és alta
encara avui, encara vull
volar més amunt.
Vaig fent, no sé on arribaré, no ho sé,
no sé on arribaré, vaig fent, no sé on arribaré,
vaig fent, flors de fum i rampells, vaig fent,
no sé on arribaré, vaig fent, flors de fum i rampells,
vaig fent, no sé on arribaré, no, no sé on arribaré!!
cap al tard, quan es fa fosc
en un vol d´estiu, a la Plaça del Vi
vaig trobar-me en Grifoll.
De centaure duia el carro ple de flors,
me´n va donar un munt,
em vaig posar a fer fum
a la terrassa de "El Sol"
I el cel era vermell, si, i la gent era transparent
i a**eguts, junts cremàvem la tarda
i tots teníem fe, però d´aquest món ja no ens crèiem res
i allà sota les voltes el somni era etern.
I encara puc, encara avui
encara no és tard, no
i encara avui, encara avui
em venen rampells d´aquella llum,
i encara avui, encara avui
quan l´herba ja és alta
encara avui, encara vull
volar més amunt.
Entre el Freaks, la Salsitxa i el Potser
un fanzine a l´squat, algunes volls i uns mais
i unes pipes al carrer,
bones ones, bona música també
passàvem el temps però no ens feiem vells,
això et passa en un moment.
I el cel era vermell, si, i en Tintin va arribar corrent
i pel morro saltava la tanda
i després en James Dean, bé, indulgència permanent
i en Palau, tots omplíem l´esperit d´aliment.
I encara puc, encara avui
encara no és tard, no
i encara avui, encara avui
em venen rampells, d´aquella gent
i encara avui, encara avui
quan l´herba ja és alta
encara avui, encara vull
volar més amunt.
I va baixar en lleuger
deia, germans ja us perdonaré
quan de nou ens possàvem la pedra en el palmell.
I va arribar l´ocell, oooh, ple d´espores i de bolets
i a**eguts, exploràvem la tarda
i tots teníem fe, però d´aquest món ja no ens crèiem res
i allà sota les voltes el somni era etern.
I encara puc, encara avui
encara no és tard, no
i encara avui, encara avui
em venen rampells, d´aquells moments
i encara avui, encara avui
quan l´herba ja és alta
encara avui, encara vull
volar més amunt.
Vaig fent, no sé on arribaré, no ho sé,
no sé on arribaré, vaig fent, no sé on arribaré,
vaig fent, flors de fum i rampells, vaig fent,
no sé on arribaré, vaig fent, flors de fum i rampells,
vaig fent, no sé on arribaré, no, no sé on arribaré!!